Acta Reunió 6 Juny 2008

PARTICIPANTS > 6
Ladro, Seny, Gates, Belotodo, Apel i Wolf.
Pels que no veu assistir a la reunió permeteu-me que us introdueixi els 2 primers col·laboradors:
Marta Ladro (taladro pels amics): el seu nom deriva de la seva incontinència verbal junt amb una dilatada experiència professional en l’àmbit dels taladros elèctrics.
Jordi Seny (diseny pels amics): el seu nom deriva de la seva capacitat reflexiva junt amb les seves inqüestionables aptituds professionals en l’’àmbit del disseny.
Els noms proposats per Wolf van ser acceptats unànimement, inclosos els afectats.


TERRENY DE JOC > PLA DE LA GARSA
Van haver certes discrepàncies a l’hora de valorar el terreny de joc. Va ser el típic camp de dimensions reduïdes on la força física sol imposar-se a la tècnica. Com a exemple, destacarem la brillant interpretació que Jordi Seny va fer d’aquesta tàctica del cos a cos llençant en un moment donat un got de vi per sobre de Lu Gates a fi d’inhabilitar-la de la discussió durant una part del debat. D’altra banda, els postres van permetre rememorar certes escenes de Elegy en tant que Seny i Wolf van poder demanar unes apetitoses “mamelles”.
I com sempre, tancant el restaurant els últims amb diferencia.


CRONICA
Abans que res voldria fer uns breus agraïments:
Cal agrair a riKarl la seva brillant idea de proposar el debat en torn a Elegy dons va resultar una pel·lícula amb prou substancia per fer un Blogsbury d’alt nivell (això si ell ni va venir ni encara no la vist, però be Marx mai va ser un exemple de coherència).
I també cal agrair a Gates la seva capacitat de sacrifici en pro del Blogsbury, que quan el grup li ha requerit, ella ha sigut capaç de vèncer totes les pors i adentrar-se en el desconegut mon de una sala de cine, que per més inri va resultar ser La Calandria.
Anant a la qüestió, la valoració global de la pel·lícula va ser força bona per part de tots els assistents. El fet que Ladro i Seny no l’haguessin vist va obligar a fer una sinopsi molt detallada del film i va contribuir a treure el màxim de matisos. La diferencia de objectius a les relacions entre home i dona (mentre a l’home li prima l’exterior, la dona busca més l’interior), la dificultat d’envellir, la importància de la bellesa, la excel·lent rítmica de la pel·lícula (on fotografia, música hi col·laboren molt), les relacions amb diferencia d’edat i un munt de coses més!!


1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

MARTA LADRO, ascendent
Va anar de menys a més. El seu cansament inicial fruit del seu accelerat ritme diari va deixar pas ben aviat a una Marta dinàmica, implicada i motivada fins al punt que va acabar el sopar comentant a Jordi amb insistència (sense arribar al nivell taladro) que havien d’anar a veure la peli. La seva sorollosa rialla es va mantenir en un nivell acceptable en tot moment.

JORDI SENY, despert.
El seu esperat debut no va decebre ningú. Va seguir amb molta atenció la descripció del film amb interessants preguntes que van obligar els narradors a matissar be els detalls. Va mostrar-se molt implicat fins el final quan va proposar activitats del tipus “Teatre + Tapes”. Per contra, les seves excuses no poden fer-nos passar per alt la seva injustificada agressió a Gates.

LU GATES, cinèfila.
La gran sorpresa de la nit. Va estar omnipresent en les discussions de Elegy fins al punt que va semblar l’Alex Gorina fet dona (be, ja se que això tampoc és tan difícil d’imaginar). Va qüestionar la societat de perquè no hi ha més parelles on la dona sigui més gran que l’home tot i que va acceptar que tampoc a les dones els interessen els jovenets de 20 anys (a ella que no li toquin en Richard Gere).

ISA BELOTODO, crítica.
Tot i la seva gran admiració per Isabel Coixet, va criticar les declaracions on deia que “aquesta és una pel·lícula molt dura de veure per als homes”, perquè segons Belotodo això és una visió massa femenina del que pensen els homes. En plena discussió sobre bellesa i envelliment va confessar que la seva admirada i sorprenent morenor es devia al ús de “toallites maquilladores”, cometent tot seguit l’error infantil de demanar al redactor de l’acta que ometés aquest detall.

MIKAEL APEL, precís
Va aportar els detalls més fins en la descripció de la pel·lícula fent gala d’una memòria superdotada i enllaçant “frames” (perdó pel tecnicisme) com el de la finestra en diferents moments de la pel·lícula. La seva doble vessant artística “musico-pictorica” va ser de gran vàlua a l’hora de valorar la part més artística del protagonista de qui va quedar admirat (Gates, ojo al dato).

PERE WOLF, narrador
Malgrat el seu escepticisme inicial cap al film va rendir-se al per ell més interessant film d’Isabel Coixet potser pel fet de no ser tan lacrimogen i més contradictori que els anteriors. Va liderar el rol de narrador per a la parella Seny-Taladro amb la inestimable col·laboració de la resta de blogburyans. Va defendre la idea d'atorgar uns Premis Blogsbury (millor llibre, millor pel·lícula, millor obra de teatre, ...) a final d’any.


PROPERA JORNADA: 4 DE JULIOL
Santa Isabel a Catalunya i Indepence Day als EUA.
As usual, s’admeten voluntaris per restaurant i temàtica, però ....“No se me aglomeren por favor!! “

Fins aviat blogsburyans!!

El blogsbury de l'estiu

Proposo que el Bolgsbury de juliol o agost, el més calorós, sigui un sopar-picnic a la platja.

...conversa sota la llum de la lluna i les estrelles, qui vulgui podrà cridar, fer muntonet, tirar petards, els valents és clar. Suposo que a la immensitat de la platja-desert d'Ocata en Michel Apple no ens farà ssssssssssssssssh ni en Pere Wolf intentarà frenar els excessos dels exaltats no?

Es podria traslladar el de setembre a finals d’agost, si tots som aquí, es podria fer el divendres 29 d’agost. Què us sembla?

I el tema? aquest pot ser fortet.

i ja seria la pera de cumbayà si ens delectessin amb el so dels Blogsbury guitars trio en directe ...perquè es veu que ja en són tres... tot això sense pressionar ningú eh!

Los boicoteos del inconsciente

Hola Blogsburians!

Aqí teniu un article que em va agradar i diu coses interessants, al final fa referència a un dels temes de les nostres trobades, el positivisme, la llei de l’atracció, the secret, etc...

M’ha semblat interessant la idea de fons: que tenim un inconscient que és capaç de fer-nos anar cap aquí o cap allà i que la majoria de vegades fem les coses sense adonar-nos que decideix “ell” per nosaltres.
Si sabéssim perquè fa les coses que fa o perquè pren unes actituds i no unes altres potser viuríem millor... qui sap.

...en fi, tot filosofades per qui tingui ganes de "perdre" el temps..!

http://xavierguix.files.wordpress.com/2008/02/xavi.pdf