diumenge, 21 de desembre del 2008

Acta Sopar 5 de Desembre.

PARTICIPANTS > 9
Belotodo, Ladro, Seny, Sac, Gates, Apel, Evinci, Marx i Wolf.

RECORD ABSOLUT DE PARTICIPACIÓ!! Tot i la important baixa d’última hora de Sexual i Noname, el grup de Blogsbury va aconseguir superar el sostre de 8 participants que havia aconseguit en dues ocasions. Sembla així que el grup de Blogsbury tot i la irregular participació a través del blog segueix viu i inquiet per les temàtiques culturals i filosòfiques més diverses.

TERRENY DE JOC > EL FORO
Bona aportació de Belotodo. Per una vegada els “caballeros de la mesa redonda” van passar a ser “els de la mesa quadrada” en honor a Monty Python. Tot i així, la possibilitat de ubicar 2 caps de taula per banda va fer possible un debat únic a 9 veus que sols gracies a disposar d’un “separat” no va provocar la nostra expulsió del local. Es clar, que la polèmica suscitada arran dels grams del “bife” també va poder acabar com el rosari de l’aurora. Nomes va faltar que ens vingués el cuiner amb l’animal per ensenyar-nos com el tallava per fer els 200 grams.

CRONICA
Com sempre el tema de debat previst (Nadal si/no, eco-bici-mayol-arbres si/no, etc...) ens el vam ventilar en un “plis-plas” (unanimitat a favor del nadal i en contra dels avets eco-milionaris) i ens vam decantar per un debat sobre la conveniència d’enderrocar les xemeneies de Sant Adrià. Desprès d’un intens i acalorat debat el grup va decidir fulminar-se-les (ho sento per Noname) i passar-se pel forro la opinió dels adrianencs (sabran ells el que els hi convé!!) malgrat la ferma oposició de Gates i Wolf.
També es va debatre sobre els Premis Blogsbury 2008 de la propera reunió: quants, quins, etc... i al final “lo más caliente està en l’aigüera” que diria en Tardà. Es a dir, que ho farem per categories però encara no sabem ben be quines ni com .. ja ens trobarem al blog.

1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

BELOTODO, omnipresent
Va estar a totes les salses. Organitzant el sopar, pedalant per il·luminar Barcelona, enderrocant xemeneies i finalment impulsant la idea de fer els premis per diferents categories. Això si, un cop desfeta la idea clara i concisa de Wolf del premi únic, va deixar-ho tot per aclarir.

LADRO, efervescent
La seva participació va recordar el fet d’obrir una ampolla de cava remenada. Va tenir una sortida fulgurant que va fer témer al grup que faria honor al seu nom, tot i que desprès, potser víctima de les seves nits d’insomni va participar amb més moderació.

SENY, sacrificat
Vindria a ser com el Touré Yaya de la temporada passada. Amb moltes dificultats físiques però sempre al servei del equip. Va participar amb correcció en tots els debats, tot i que li va faltar repris per acabar les jugades fent front als tertulians més absorbents.

SAC, explosiva
Va començar amb una falsa pretensió de moderar el debat (cosa que li va comportar ja algunes friccions amb Gates i Apel) per acabar erigint-se en la gran dominadora de la tertúlia sobre les xemeneies. Obsessionada amb la idea de si voldríem tenir 3 xemeneies a Masnou va insistir sense pietat fins a la quasi la extenuació de Wolf.

GATES, diesel
Impertorbable davant les andanades dialèctiques de Sac i Marx, va mantenir el tipus fins el final sense perdre mai la compustura. Sense rubor i amb orgull va recordar les seves artístiques fotografies de les xemeneies davant les habituals mofes dels opositors.

APEL, desconcertat
Tan va rebre felicitacions per la seva participació artística al mercat com talls de la moderadora Sac prenent-li el torn de paraula en plena intervenció. Potser víctima de la repressió de la seva llibertat d’expressió, va reaccionar a destemps pressionant a Gates (amb tot el morro) per tal que programes el bloc i es poguessin visualitzar les dates dels comentaris amb facilitat. Algo senzillet.

EVINCI, raonable
Tot i ser favorable a l’enderrocament de les xemeneies, no va dubtar a diferenciar-se del ala més radical dels “enderrocadors”, i sortir en defensa de Wolf, quan aquests era víctima d’acusacions infundades. També va exercir un paper equilibrat en el debat dels premis Blogsbury defensant la diversitat de categories però amb la inclusió del premi global.

MARX, incansable
Està en plena forma. Va discutir tant amb el metre i la cambrera pel pes de la carn i la cafeïna dels tallats com amb els tertulians. La radicalitat de les seves postures i la oposició al referendum de Sant Adrià el van portar a ser acusat d’anti-demòcrata per Wolf.

WOLF, irreductible
En el tema de les xemeneies va lluitar sense defallir davant el terrible tàndem Sac & Marx.. I en quant als premis Blogsbury va veure-se-les en un debat fratricida en front de Belotodo. També se’l podria qualificar de “alcoiano” per la seva inquebrantable moral davant les seves continues derrotes en els debats.


PROPERA JORNADA: 3 de Gener
Desprès de molts “tira i afluixa” per tal de diferenciar la propera data del cap d’any, finalment es va acordar passar-la al DISSABTE 3 de GENER davant la dificultat de trobar un altre data i fins i tot el risc de no fer el sopar de Gener.
Posteriorment qui redacta ha conegut també la dificultat de Sexual i Noname per la data mencionada cosa que no més que afegir més llenya al foc donat que l’interès seria de conseguir el ple de participació en el proper sopar.
Entre tots dons, hauriem de trobar una data i ... SALVAR ELS PREMIS BLOGSBURY!!

dimarts, 2 de desembre del 2008

Premis Blogsbury 2008

Aquests dies ja us he avançat a alguns una idea que havia pensat per prestigiar encara més si es possible el nostre grup de Blogsbury. El tema és que un cop acabat l'any, al sopar de Gener, podriem donar els premis Blogsbury al fets culturals més rellevants del any que s'ha acabat.
Alguns ja van suggerir que podria ser fins i tot un sopar de gala/bohemi !!
Això com es natural es pot fer de moltes maneres. Jo, sobretot perque cadascun de nosaltres haurà viscut fets molt diversos que no podrem comparar, proposava que cadascu de nosaltres deixes constancia del fet cultural que més l'hagues impactat durant l'any (premi blogsbury individual) i potser un cop explicada l'experiencia per tots poguessim donar el premi absolut (blogsbury d'or) al més repetit.
Altres volien fer-ho per categories (cine, llibres, teatre, televisió, radio, art, concert, ...), altrse volien donar premis lligats a l'activitat blogsburyana, ... bé, segurament podem trobar moltes formes de fer-ho però jo proposo que democraticament el divendres decidim la escollida.
Penseu que d'aqui molts anys els Oscar, els Goya, el Planeta i fins i tot els Nobel no seràn res a costat dels ... PREMIS BLOGSBURY !!!

dilluns, 1 de desembre del 2008

Companys proletaris (bé, i algun que capitalista que no penca).

Aniria bé que anéssiu confirmant la vostra assistència pel divendres.
Reservar una taula, rodona, per 8/9 persones, a BCN, i prop d'un d'aquests arbre sostenibles (per exemple, davant del Mercat de Santa Caterina) és "tarea árdua y dura", com deia el mestre Jose Maria Garcia.

Per cert, he visitat la web de BCN. Els podem "pedalar" fins 2/4 de nou del vespre.
Hauríem d'intentar arribar-hi abans si volem opinar amb fonament.

Com deia l'altre Marx, "aquest son els meus principis, però si no us agraden els puc canviar".
Vull dir, que si ho trobeu tot molt complicat, sopem pel Maresme, ok ?