Bbry MAIG

Benvolguts blogsburians,
després de la forçosa parada del mes d'abril per les vacances de setmana santa, ens retrobarem, si voleu, el proper divendres dia 7 per celebrar el nostre sopar mensual. Ho enyorem.
Noname i Sexual proposem anar a sopar a Barcelona (21h.) al restaurant BROADBAR, Aribau, 191. www.broadbarbcn.com
Del tema, no en tenim ni idea, però donat que el local està situat a l'Eixample esquerre, que és tope modern i que el cap de cuina és exalumne de les Escolàpies i gran cuiner masnoví, creiem que pot ser una bona opció per no passar gana i per discutir sobre, per exemple... les tribus urbanes. Les coneixem? Sabem què pensen? Com vesteixen i perquè? Ens identifiquem en alguna d'elles? i finalment, coneguda la matèria, podrem opinar.
Aconsellem entrar al google i escriure "tribus urbanes" per veure el panorama... no us avorrireu!

Com sempre, confirmeu per fer la reserva.

Benvolguts Blogsburians (BB),
s'acosta el gran dia de joia i cel·lebració en el nostre grup!
Sexual i nomame estem molt feliços de convocar a tots els membres a la trobada commemorativa del 2n aniversari del Bbry!
Serà el proper divendres 5 de març cap a les 19.30h.
Al llarg d'aquesta setmana us anirem avançant detalls de la trobada i de l'activitat.
Esperem confirmació d'assistents i confiem en què poguem assistir-hi els 11!
Salutacions primaverals,
Sexual i noname.

The Swell Season...per posar-nos en situació!!

Perque aneu escalfant motors per al concert del proper disabte aqui teniu un tatst recordatori de la peli i un video del dia que amb Belotodo vam anar a veure'ls al Primavera Sound (on ara sabem teniem en Pep Guardiola ...si es que fins i tot en sap de música!!).

Sexual, a veure si t'ho montes bé i anem al camerino a fer-lis una entrevista per al culturetes...seria un puntasso!!

Recordatori peli (mins made up)

Primavera Sound (Leave)

Wolf

La forma de les coses

Seguint la recomanació de No Name & Vidal Sexual hem anat a veure l’obra i ens ha agradat força. Bona posada en escena (recorda Porca Miseria) i molt bé els actors, el prota genial!!), en això coincidim Apel i jo.

Alguns peròs:
Apel: El guió no acaba de ser creïble durant tota l’obra i per a mi, li falta alguna cosa, et quedes una mica amb sensació d’inacabat... encara que l’argument de fons és potent.

Gates: per mi el guió està ple de tòpics sobre actituds, personalitats, reaccions, accions... dels personatges, i potser això fa que hi falti una mica com d’originalitat i “profunditat”.
Ara! és una obra que et fa reflexionar i que fins i tot podria inspirar un debat blogsburià, agafem el compromís de plantejar-lo en el seu moment però no avancem preguntes per no xafar als qui encara la voleu anar a veure....

aneu que ho passareu bé!!!

Gates and Apel

Premis Blogsbury 2009

Si diem a vegades que els rituals dels Blogsbury s'han de conservar, cadascún de nosaltres encara ha de donar els seu premi Blogsbury 2009.

Jo despres de valorar-ho tota l'activitat cultural de l'any 2009 i cercant els moments de màxima vibració (i sense que serveixi de precedent) atorgo el meu Premi Blogsbury 2009 a:

EL BARÇA DE LES 6 COPES.

Soc conscient que es tracta d'un premi que pot provocar fortes discrepancies però si l'esport és cultura lo d'aquest any ha sigut... una obra d'art!!

Us proposo que entreu els vostres premis com a comentaris en aquest post. Així quedarà constancia i ja veurem amb els anys qui anava més encertat...

Milemium, et trobaré a faltar

Tot i que no seria el meu premi blogsbury 2009, si que crec que el 2009 ha estat sens dubte ... l'any Milenium !!

Vaig començar amb la peli del primer llibre (si ho reconec, el primer me'l vaig saltar), despres l'inoblidable "estiu Larsson" que vam pasar a Napols amb Belotodo, Gates i Apel (que com a bon Mikel era la personalització de Mikel Blomkist...el que no en perdona ni una i sense compromisos...vaya pajaro!!), i ara he acabat l'any amb el tercer volum. Tot i que vaig tenirt un paron alié al meu interes per la historia haig de dir que la tercera entrega m'ha agradat força i que ha valgut la pena dedicar-hi el meu temps de lectura.

Mikel & Salander...mai us oblidaré.

Llits, teatre de somni

Altre cop faig tard en la meva recomanació, tot i que amb Marx ja ho hem debatit via sms, sense estar massa d'acord.

Es, com en el cas de Moon, d'aquelles vegades que surto del teatre havent vist algo que es surt del corrent. a mi, em va provocar sensacions semblants a quan vaig veure "Muolin Rouge" en quant a la manera irreal de mostrar una historia però que no saps perque conseguiex emocionar-te. Ja avanço que algunes critiques poden venir per la presencia de numeros de circ al estil "circ du soleil", però per mi en aquest cas son numeros al servei d'un guió i no al inreves.

Dels actors destacaria primer la Lidia Pujol a la que fa un paper esplendid en interpretació i cantant fantasticament (ja en Sexual m'havia dit que era una cantant de referencia a Radio 3).

Despres, dir que a l'Albert Pla el paper li va que ni pintat..."El Gran Lectus"!!! ... No se que tal seria fent un altre obra, però per aquesta li donc un 10 sobre tot al que va pensar en ell... de fet, ara tinc un "mono" important per veure'l en directe (també tinc la sensació que sortiria amb la sensació de veure algo únic!!).

I per últim, molt bona música (Llach adaptat a l'obra...em quedo amb l'escena de "Roda") i escenografia (sencilla però que ajuda molt a crear l'atmosfera de somni).

Per mi, sense dubtes, un gran obra amb la que vaig conectar....Marx/Evinci espero contra-replica!!

Moon, la bona ciencia ficció

Abans que res ja demano disculpes a tots els blgsburyans i internautes que ens visiten per entrar un post d'una pel.licula que ja no està a les sales, però tot i que l'entorn del cine ajuda molt per a disfrutar d'una pelicula com aquesta no podia no fer aquesta recomanació.

Quan algú em pregunta si m'agrada la ciencia ficció mai més del tot fàcil respondre. Per un cantó, el 99% del que es fa no m'interesa (per exemple: Avatar), però de tant en tant hi ha algunes pel.licules que per la seva atmosfera, per tenir algun missatge, per descriure una situació en que pots dir "i perque no?", i en el meu cas, per portar-me per unes hores al espai (ja coneixeu la meva debilitat per estar a la lluna) valen molt la pena.

En aquesta categoria per mi el màxim exponent és el "2001" però aquest Moon és per moltes coses un molt digne deixeble. A més amb tot el mérit de ser una opera prima del seu director Duncan Jones, fill de David Bowie. No puc evitar veure una influencia del Duc Blanc en el fet que el seu fill hagi dedicat a una tematica espaial la seva primera peli, tenint en compte que ell també va començar amb "Space Oddity" i anys més tard la sensacional continuació "Ashes to Ashes".

Això si, a partir d'ara, en Duncan mereix que ja no ser només el fill de..., sino tot un director a tenir molt en compte.

Bé, no dire res sobre la temàtica però crec que queda clar la meva recomanació per a que algún dia feu una sesió doméstica "sense llums ni interrupcions" per anar a ... Moon.