Es repeteix la fórmula de “l’ombra del vent”: intriga, misteri, un amor adolescent, llibres carregats de misteri i llibreries perdudes pels pitjors barris de la Barcelona de principis de segle.... el llibre, igual que l’anterior, t’atrapa en la trama i no el pots deixar fins que acabes, lectura molt ràpida, ho fa molt bé.

Hi ha algun personatge, i algunes relacions entre personatges, que són interessants, que estan molt ben conduïdes durant tot el llibre, no totes...

És el que busques Belotodo: distret, per passar una bona estona.

Jo li critico el fer d’haver-se repetit, ja sé que és lliure d’escriure el que vulgui i fer-se ric però mira... a mi no m’agrada.

Ah! Em dóna la sensació que quan li van encarregar el llibre li van dir: atenció a la ruta turística per Barcelona que s’ha de promoure arran del llibre ...perquè tela eh!
Ens queixàvem de l’encàrrec de “Vicky Cristina Barcelona” però aquest també és molt descarat...
Quina mania en vendre Barcelona per tot arreu, des dels llibres, pelis....
Atenció un llibre que ha sortit ara que es diu “Odio Barcelona” o una cosa així.