Bé amics blogsburians, que s’ha de dir d’aquest súper vendes. S’ha batejat com la novel·la negre de la dècada.
Doncs bé, jo no diria tant, potser perquè no soc una apassionada de la novel·la negre.
La primera part del llibre és molt espessa, la descripció dels personatges de la família és massa densa però malgrat això, poc a poc els protagonistes van agafant força, especialment la Salander però també, perquè tots ells amaguen conflictes interns que l’autor els aprofita per fer una crítica de la societat sueca, especialment dels abusos sexuals.
Comença la intriga, la investigació, i s’ha de reconèixer que la trama està molt ben lligada i a més d’una forma natural ( no com al Joc de l’Àngel del Zafón)
Suposo que a aquells que agradin les novel·les negres se l’han de llegir, a mi no em sembla per tant, però reconec que val la pena llegir-la.
Doncs bé, jo no diria tant, potser perquè no soc una apassionada de la novel·la negre.
La primera part del llibre és molt espessa, la descripció dels personatges de la família és massa densa però malgrat això, poc a poc els protagonistes van agafant força, especialment la Salander però també, perquè tots ells amaguen conflictes interns que l’autor els aprofita per fer una crítica de la societat sueca, especialment dels abusos sexuals.
Comença la intriga, la investigació, i s’ha de reconèixer que la trama està molt ben lligada i a més d’una forma natural ( no com al Joc de l’Àngel del Zafón)
Suposo que a aquells que agradin les novel·les negres se l’han de llegir, a mi no em sembla per tant, però reconec que val la pena llegir-la.
2 comentaris:
El vaig acabar dissabte, després d'un gran sprint i aprofitant les contínues últimes sortides nocturnes d'EVinci. Com ja vaig dir al darrer blogsbury (per cert, quina gran vetllada !! i quin gran sopar d'EVinci !!) no us preocupeu si no reteniu els nombrosos noms suecs de les primeres cent planes. La veritable història comença llavors. La doble història dels dos personatges principals està molt bén lligada.
Després, sí, enganxa i no els pots deixar.
Això sí, sabent el gènere que és. Però paga la pena.
Està bé, està bé… i per mi no hi sobren pàgines. Des del principi m’hi he enganxat, la intriga molt ben conduïda durant tot el llibre, el final ben dosificat, sense abocar-ho tot de cop i tampoc allargant més del compte. Els personatges són interessants, cadascun té el seu què i la seva personalitat és part de la trama, tenen pes, sobretot les dones. I important també, és una lectura ràpida.
Un detall tonto però que m'ha sobtat: quant cafè beuen aquesta gent no?
Res, que m’ho he passat molt bé llegint-la i que llegiré el segon, me’l deixaràs Belotodo? No serà un llibre dels que tindré a la llibreria, on n’hi caben molt pocs, però és una lectura aconsellable a tothom, sobretot als que us dura molt un llibre!
Publica un comentari a l'entrada