Abans que res ja demano disculpes a tots els blgsburyans i internautes que ens visiten per entrar un post d'una pel.licula que ja no està a les sales, però tot i que l'entorn del cine ajuda molt per a disfrutar d'una pelicula com aquesta no podia no fer aquesta recomanació.
Quan algú em pregunta si m'agrada la ciencia ficció mai més del tot fàcil respondre. Per un cantó, el 99% del que es fa no m'interesa (per exemple: Avatar), però de tant en tant hi ha algunes pel.licules que per la seva atmosfera, per tenir algun missatge, per descriure una situació en que pots dir "i perque no?", i en el meu cas, per portar-me per unes hores al espai (ja coneixeu la meva debilitat per estar a la lluna) valen molt la pena.
En aquesta categoria per mi el màxim exponent és el "2001" però aquest Moon és per moltes coses un molt digne deixeble. A més amb tot el mérit de ser una opera prima del seu director Duncan Jones, fill de David Bowie. No puc evitar veure una influencia del Duc Blanc en el fet que el seu fill hagi dedicat a una tematica espaial la seva primera peli, tenint en compte que ell també va començar amb "Space Oddity" i anys més tard la sensacional continuació "Ashes to Ashes".
Això si, a partir d'ara, en Duncan mereix que ja no ser només el fill de..., sino tot un director a tenir molt en compte.
Bé, no dire res sobre la temàtica però crec que queda clar la meva recomanació per a que algún dia feu una sesió doméstica "sense llums ni interrupcions" per anar a ... Moon.
2 comentaris:
Ahir vam anar a veure-la als Melié que encara la fan (per a qui li interessi) i em va sorprendre molt, em va encantar l'ambientació, la música!, l'actor també, tot plegat em va semblar molt creïble. A mi tampoc m'agrada la ciència ficció, segurament perquè no me la crec i llavors no entro en la peli però a Moon hi he entrat...!!
La meva nota (..amb poc que comparar) és alta, i com tu dius Wolf,, seguirem el director perquè deunidoret com s'ha estrenat... ara! també he de dir que, al mateix temps que vaig disfrutar (fotografia, ambient, música..) també em va provocar la sensació de tristesa-grisor que no m'agrada de les pel.lis.
Deunidó el debat al sortir del cine(entre Rous-Hilari-Miguel-jo) ...digne d'un bbry! ...l'Apel ja us ho explicarà..
Eh!, vaig xalar amb Moon. Reconec que el tema em va molt, em transporta a quan érem jovenets i estaven de moda les missions espacials, la possibilitat de viure en altres planetes, la intel•ligència artificial, els extraterrestres...
El que mes m’ha agrada’t: el guió, que aprofita molt bé els recursos, amb una intriga creixent i sorprenent, la recreació del ambient lunar, que visualment es preciós: aquell contrast entre foscor i llum directa amb el fondo musical i... el treball dels actors!!!
La experiència de la solitud, la ètica de les multinacionals (o multiplanetaries?), les crisis d’identitat, la intel•ligència artificial... a banda d’aquests grans temes que ja donen per un bon debat, el guió deixa algunes preguntes obertes i m’he quedat amb les ganes de tornar a veure-la per fixar-me mes en detalls de les converses i saber si hi ha evidencies per obtenir les respostes o no...
Publica un comentari a l'entrada