PARTICIPANTS > 6
No name yet, Sexual, Apel, Gates, Belotodo i Wolf.
Tot i ser el numero ideal per muntar dos trios tot va quedar en unes vacil·lades i prou.
TERRENY DE JOC > BROWN 33
Interessant i sofisticada descoberta de Sexual en ple Passeig de Gracia. Bona cuina “de fusió” (això sempre queda bé de dir) i una atenció molt esmerada. Mega-taula rodona a considerar per quan siguem el grup al complert. Llàstima que la durada del debat va fer que com sempre no ens adonéssim que ens estàvem quedant sols i quan vam voler demanar uns còctels (per mantenir el rotllo “sofis”) ja havíem fet tard.
CRONICA
Abans que res, vull dir que qualsevol semblança d’aquesta crònica amb la realitat serà pura coincidència (o “p. chamba” com dirien els més ordinaris). El fet, es que això del acta si no ho fas quan ho tens calent desprès no val res (de fet això val per tota classe “d’actes”).
Amb això vull dir que com el dia desprès del debat no vaig fer el meu típic paperet cutre amb les xorrades que dieu ara ja veure com me’n sortiré.
Això si, puc confirmar que el debat va ser intens i encertat: la qualitat com a film d’en Woody, la visió de Barcelona com a postal, les distraccions amb els cameos, el sex-appeal i la qualitat dels actors, la banda sonora, els triangles amorosos, les inseguretats de parella, ....
1 PER 1 (d'esquerra a dreta)
NO NAME YET, agosarada
Va obrir amb valentia el torn d’opinions entorn del triangle amorós davant la inquietud de Sexual qui, malgrat el que podria semblar pel seu nom, ja patia pensant que de vegades 3 són multitud (sobretot quan el tercer és del teu sexe).
SEXUAL, volador
Impressionat per la facilitat amb que Bardem va triomfar amb la seva proposta d’anar a Oviedo, va fer algun amago d’emular-lo convidant a “fer un vol” (i no per Asturies) a les col·legues de la taula de costat, cosa que sortosament per tots finalment no va fer. Cal destacar sens dubte el seu paper com a coordinador i descobridor del local.
APEL, enamorat
Ni Scarlett, ni Penelope. Apel, sempre original, va quedar prendat de la britànica Rebecca Hall. Si, si, la que semblava una “mosqueta morta” i a la que es queda a soles amb en Bardem patapam, no perdona. També cal veure si desprès de veure les tècniques pictòriques de Bardem i la Pe es passa definitivament dels pots i potets (bé, ara peixos i peixets) a la pintura més abstracta i impulsiva.
GATES, sorpresa
Cada cop la veiem més reconciliada amb el cinema. Fins i tot, a part de resistir tota la pel·lícula sense dormir ni emprenyar, va arribar a comparar certs aspectes de les pelis de Woody Allen amb el seu director de capçalera “Almodovar”. Això si, va al·lucinar amb la “freakada” de la banda sonora que, tot i parodiar, se li va ficar al cap sense remei (be, al seu i al dels altres en molts moments).
BELOTODO, conversa
Va començar amb un rotllo bastant crític cap a la peli víctima d’unes excessives expectatives i de tant de cameo-xafarder. Davant la seva solitud en el bàndol crític va acabar assimilant-se bastants a la resta de blogsburyans i acceptant un aprovat justet.
WOLF, indignat
Es va rebotar contra tant de crític culturetes (perdó per l’expressió) que havia dit que la peli no valia res afirmant que potser es que no havien vist algunes de les que va fer la Mia Farrow. Va patir veient com la seva estimada Scarllet sortia clarament derrotada (i justament en aquesta ocasió) del pique per l’atractiu amb les altres protagonistes (tot i que aquí caldria recuperar aquella gran frase de “la más fea pa mi”).
PROPERA JORNADA: 5 de Desembre
El més calent es a l’aiguera!!
No tenim ni tema de debat, ni ubicació, ni sabem quants serem així que estimats blogsburyans ens hem de posar les piles!! ... I a mi se m’acumulen les actes!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Per fi hem vist la peli !!! Això sí, ja no la feien en català (un cop que en fan una i me la perdo), però bé, crec que la millor opció és la versió original, i més en aquest cas, amb tota la conya de "aquí habla en inglés, joder".
Què voleu que us digui, suposo que hi ha massa elements que em distorsionen la meva crítica (pendent d'escenes de BCN, el temps que fa que la fan, ...) però crec sincerament que no està gaire ben filmada, i tanta narració sobre escenes de llocs turístics la fan semblar un publireportatge).
Estic d'acord en que la Rebecca és la millor de totes i la que ho fa millor (d'actriu) i, per mi, en Bardem no està bé i la Pe sobreactua, com sempre.
El guió, com sempre, està bé, però jo no li sé veure el que segur que us dirà EVinci, que la Cristina és l'element que dona estabilitat a la parella Maria Elena-J.Antonio, que no poden viure ni junts ni separats. Ja li faré saber que quan ens passi això, no em farà res recòrrer a un element extern com la Scarlett.
Per cert, m'oblidava !! Què pesats amb tanta guitarra espanyola !!
ni una punyetera paraula en català de cap extra que fot el ridícul sortint a la peli (Joel Joan, Basté, Lloll, Abel Folk,...), ni un puto rètol en català (ni a la fruiteria,on han posat manzanas").
I la "identitat catalana" ? Ho resumeixen en Miró i Gaudí ?
Jaume Roures, m'has defraudat.
Bé, pel que he comprovat faltava en Marx per fer el debat més equilibrat doncs possiblement haguessim fet un front comú i no m'hagués quedat tan sola amb les meves crítiques. Totalment d'acord amb la teva crítica i també reconec que estava massa condicionada per tots els elements distorsionadors i suposo que no he aconseguit ser objectiva però resumint, per mi és una peli de Calandria.
Publica un comentari a l'entrada