dimarts, 15 d’abril del 2008

Proposta Classics

Hola Blogsburians,

Una proposta. Ja que anem del rotllo culte crec que estaria be que introduissim tambè tots aquells llibres classics que hem llegit (si és que algú n'ha llegit algun de sencer). Es a dir, Cervantes, Homero, Llull, Dante, Shakespeare, Dickens, Moliere, Kafka, Dostoievsky, Poe, Machado, Garcia Marquez, Lorca, .... (riKarl, el llibre d'en Charly Rexach no el considerem classic perque encara es viu) .
Penso que estarà bé coneixer critiques dels classics desapasionades i politicament incorrectes si cal, però això si, sabrem del cert que el que opina se'l ha llegit !! Ha arribat l'hora de canviar els referents de la literatura universal!!

LOS FALSIFICADORES (Die Fälscher)


***Interesant
L'Oscar d'aquest any a la millor pel.licula extrangera se'l ha emportat Alemania amb una peli que et fa estar ficat però no massa més. La historia es situa a Mathausen (on per cert moriren bastants catalans) i explica una historia de supervivencia. El actor principal ho fa molt bé (m'encanta el seu fisic de capo de la mafia) però al guió li falta algo més. Com sempre hi trobem imatges culpidores de la barbarie que fan dubtar de la condició humana.
Com veureu he posat 2 posters: el primer (home davant el mar) intueixo que és l'original, el segon (esvàstica amb bitllets) imagino és el marketinià post-oscar i el que trobareu al cine. Jo sens dubte, i malgrat la meva professió, hem quedo amb el primer (que te força un cop vista la pel-licula).
En definitiva, és una opció valida en la cartelera actual però de "Nivell Calandria" (pot no justificar un desplaçament en cotxe).

LAS HORAS

TOTS DEMPEUS !!
Inicio el capitol de pel.licules amb un homenatge a la nostra fundadora honorífica Virginia Wolf. Cap blogsburià "que se precie" pot no haver vist aquesta obra mestra injustament superada l'any 2002 en la carrera als Oscars per la patètica "Chicago" (tot perque en Richard Gere hi ballava i cantava una cançoneta ... ho sento Lu però es així).
La obra es basa en la historia que durant un sol i angoixant día viuent 3 dones en époques diferents, totes elles relacionades a traves de la novela "la Sra. Dalloway": als anys 20 N. Kidman (com a Virginia Wolf) la escriu, als anys 50 Julianne Moore la llegeix i als anys 90 Meryl Strep (com a Sra. Dalloway) la viu.

Per mi es ABSOLUTAMENT SENSACIONAL i hagués merescut els 5 oscars grans!!! : millor pelicula, millor guió adaptat (la novela base és d'un tal M. Cunningham), millor actriu (la irreconexible N. Kidman que si el va guanyar), actriu secundaria (Julianne Moore, que posa els pels de punta), actor secundari (Ed Harris), ....i no el de millor actor principal perque no n'hi havia cap!!
Curiositat llegida avui: Virginia Wolf patia trastorn bipolar (desconegut aleshores) cosa que explica la seva personalitat depresiva i el seu afany per arribar fins al pensament en brut (preconscient), es a dir, abans de la seva ordenació estructurada per parlar o escriure.
Un cop tots hagueu fet els deures proposo hi dediquem un "Blogsbury" homenatge com cal !!
(ja podeu seure).

dissabte, 12 d’abril del 2008

PERSÈPOLIS

La seva gran càrrega emotiva, crítica i irònica han convertit Persèpolis en un còmic de referència dins el panorama mundial. L'aparició d'aquest volum integral en català demostra la importància que ha tingut Persèpolis, el primer còmic iraní de la història i un dels pocs realitzats per una dona. Amb aquesta obra Marjane Satrapi va aconseguir, a part de nombrosos i prestigiosos premis, que la historieta transcendís a la societat d'una manera espectacular i es convertís en un símbol de tolerància i llibertat.

Si no en sabeu res de res i tampoc us atrau gaire... perfecte! un dia quan aneu a dormir el comenceu i a veure si així us agafa son... tot és possible!

**** Molt interessant

LA FELICIDAD, DESEPERADAMENTE


Llibre curtet que transcriu una conferència que l'autor va donar sobre la felicitat. L'autor és André Comte-Sponville, filòsof francès.

Quan algú més l'hagi llegit parlem a veure què us sembla, si val la pena per a un futur Blogsbury.


Vaig descobrir l'autor fa uns mesos en aquesta entrevista i em van entrar ganes de llegir alguna cosa d'ell.

http://www.elpais.com/articulo/portada/economia/mercado/suficiente/crear/civilizacion/elpepusoceps/20080224elpepspor_5/Tes/
Molt interessant ****

divendres, 11 d’abril del 2008

ISLÀNDIA





Hola Blogsburyans,

Per iniciar un espai de viatges us recomano aquest article sobre ISLÀNDIA publicat al País Semanal de diumenge passat.
Entre altres aspectes de la seva cultura parla sobre la maternitat, les parelles, les separacions, els fills... sembla que s'estalvien més peles en psicòlegs que nosaltres.

És sorprenent!

http://www.elpais.com/articulo/portada/buena/vida/elpepusoceps/20080406elpepspor_7/Tes

Bon cap de setmana!

dilluns, 7 d’abril del 2008

Blocsbury o Blogsbury?


En contra d'en Pere Wolf ja tenim nom!

...però Blogsbury o Blocsbury?

Doncs com a bons blogaires heu d’estar informats sobre la polèmica. La normativa catalana diu BLOC però gran part de l’opinió pública, i entre ells molts professionals, prefereix BLOG. També el llibre d'estil de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals (TV3, Catalunya ràdio...) s'ha desmarcat de la norma i literalment diuen Optem per no fer servir la forma Bloc.

Si teniu temps i ganes i voleu anar més enllà aquí teniu un article on està bastant resumit.
http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf

Em passava allò que deia el Ricarl, que necessitava explicar-ho...


diumenge, 6 d’abril del 2008

La pell freda

Albert Sánchez Piñol
Editorial La Campana

En una illa deserta, quasi a la fi del món, l’única possibilitat de sobreviure és confiar en un mateix malgrat haver de dependre d’una altra persona. Això és el que planteja aquesta novel·la, la supervivència en un ambient completament hostil on la superació de les pròpies pors, el patiment extrem, l’esgotament i el permanent estar al límit de les forces esdevindran l’opció final que donarà sentit a l’existència dels éssers que en ella habiten.

Tokio Blues

Haruki Murakami
Editorial Tusquets

Toru Watanabe, un ejecutivo de 37 años, escucha casualmente mientras aterriza en un aeropuerto europeo una vieja canción de los Beatles, y la música le hace retroceder a su juventud, al turbulento Tokio de finales de los sesenta. Toru recuerda, con una mezcla de melancolía y desasosiego, a la inestable y misteriosa Naoko, la novia de su mejor -y único- amigo de la adolescencia, Kizuki. El suicidio de éste les distancia durante un año hasta que se reencuentran en la universidad. Inician allí una relación íntima; sin embargo, la frágil salud mental de Naoko se resiente y la internan en un centro de reposo. Al poco, Toru se enamora de Midori, una joven activa y resuelta. Indeciso, sumido en dudas y temores, experimenta el deslumbramiento y el desengaño allá donde todo parece cobrar sentido: el sexo, el amor y la muerte. La situación, para él, para los tres, se ha vuelto insostenible; ninguno parece capaz de alcanzar el delicado equilibrio entre las esperanzas juveniles y la necesidad de encontrar un lugar en el mundo.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Curiós incident de la mort del gos a mitjanit

Mark Haddon
Editorial La Magrana

El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher Boone, lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre autistes, aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en Christopher comença una investigació que, sense entrar en més detalls, trasbalsa la seva vida quotidiana.

* sense interès ** Acceptable *** Interessant **** Molt interessant

Acta Reunió 4 Abril 2008

PARTICIPANTS > 8
Marta, Lu, Eva, Isabel, Miguel, Ricard, Lluis, Pere.
El major numero de persones va dificultar una particpació activa de tothom cosa que Rikarl va detectar proposant la figura del moderador.

TERRENY DE JOC > ALELLA VINICOLA
Tot i que l'entorn i la taula creaven unes óptimes espectatives, la qualitat del menjar i el servei va deixar el lloc en entredit.

CRONICA
La reunió es va iniciar amb un ambient molt positiu, brindis inclòs, per la recent creació del Blog per part de Lu Gates qui es va erigint com la lider en temes de noves tecnologies com el seu nom indica.
Inicialment es va rependre el debat de la reunió anterior a fi de conclure un veredicte que va finalitzar en taules i posteriorment, es va entrar a discutir el tema del dia triat per Pere Wolf que va ser el "pensament positiu". La veritat es que el tema no va donar molt de si, tot i els esforços de la Isabel per tal de crear polemica, i es va tancar amb unanimitat: el pensament positiu no és un auto-engany.
Tambe és va decidir canviar el nom del grup de Bloomsbury per el de Blogsbury amb Isabel i Lluís com a principals promotors d'aquest nom que va rebre el suport del grup. Pere es va quedar més sol que un mussol defensant el nom originari. Eva va mostrar el seu desig de trobar un nom nou que no va saber concretar.
Finalment també es va decidir mantenir les reunions mensuals el primer divendres de cada mes, fins i tot per al proper divendres 2 de Maig que es pont. Aqui Marta va fer algun intent per valorar altres dies per facilitar la incorporació de Jordi però el grup es va mostrar convençut que divendres és el dia més addient tot i desitjar la pronta incorporació del seu estimat marit.

1 x 1 (d'esquerra a dreta)

EVA, valuosa
Va mantenir la linea positiva de la jornada anterior desdoblant-se en atac (argumentant les seves posicions) i en defensa (davant els atacs que va rebre de Rikarl Marx en materia sexual). Pel seu solid paper va ser el Deco del equip.

RIKARL MARX, polemic
Va portar la iniciativa i va llluitar totes les pilotes (fins i tot va veure missatge en el absurd video del partit filosofic). En ocasions es va perdre en debats esterils amb el servei del restaurant fins al punt de estar a punt de generar un conflicte. Sens dubte va ser Etoo.

MARTA, motivada.
Malgrat fer-se la humil en un principi, la debutant es va mostrar força activa i amb ganes tot i que encara li falta rodatge (recordem que no ha fet pre-temporada) per arribar al seu millor nivell. Bojan.

MIGUEL, prudent.
Malgrat la seva claredat de idees i visió de joc, el seu to de veu de baixa intensitat i la amplitut del terreny de joc el va perjudicar de cara a imposar les seves opinions. Va respectar massa els contaris. Xavi.

LU GATES, clarivident
Rebuda com l'estrella del partit pel seu paper com a creadora del Blog, durant el debat va tenir "destellos" de la gran qualitat que atesora amb intel.ligents argumentacions. Iniesta.

LLUIS, desfondat
S'esperava que el seu habitual positivisme el fes el dominador absolut del tema del dia. Ahir però li va faltar preparació fisica per superar l'u contra u i va acabar el partit demanant l'hora i anant cap a casa precipitadament. Ronaldinho.

ISABEL, fogosa
Va mostrar una actitut molt positiva i una alta implicació fins al punt de defensar en solitari el pensament positiu com a auto-engany durant bona part del debat. Va quedar molt satisfeta amb l'aprobació del nom Blogsbury que ella troba molt original. La seva lluita la fa ser Puyol.

PERE, derrotat
No va ser el seu día. No va encertar el tema de discussió, el terreny de joc no estava prou ben acondicionat i va perdre amb contundencia la votació del nom Bloomsbury. Va estar en totes les discussions però amb poca precisió. Ho sentim però va ser Abidal.


PROPERA JORNADA:
2 de Maig. S'esperen voluntaris per tema del dia i terreny de joc (penso que no cal que sigui el mateix).

Mentrestant, ens veiem al BLOG!!!
Pere Wolf

divendres, 4 d’abril del 2008

eeeeeeiiiiii!!!!! aquí aquí!!!

Bloomsburyans !!!

Dir-vos que Bloomsbury (nom provisional) ja té lloc on plasmar les grans idees, pensaments, anades d'olla, tonteries, escatologicades (...alguna Miguel, alguna!), tot allò que en surti d'aquestes apasssssionants reunions.

Aviat rebreu tots un mail que us permetrà afegir al blog textos firmats per vosaltres, i a banda, al final de cada text, podeu afegir els comentaris que vulgueu.

..quina raó tens, Pere Wolf, que qui no té res a fer el gat pentina!!!

Lu Gates
..pim pam i un blog!

dijous, 3 d’abril del 2008

Acta Reunió 7 Març 2008

Hola companys "bloomsburyans",

Divendres passat 7 DE MARÇ va quedar constituit el Grup de Bloomsbury en una primera reunió no sense dificultats (absencies notables) ni polemiques intenses (el nom mateix del grup va ser molt discutit i sembla que pot ser modificat en la propera reunió).
Així, en un acte solemne, tots els assistents van firmar el "article de diari" origen de la idea (seguint el sugeriment insistent de l'Anna de que fessim "paperassa").
A continuació us relaciono el més rellevant (no us ho prengueu per costum) i disculpeu el to de crònica futbolistica, però el esport tambè es cultura.

PARTICIPANTS > 5
LLuís, Ricard, Eva, Isabel i jo mateix.

TERRENY DE JOC > LA BONA ESTRELLA
Bona opció per la taula rodona, la bona atmosfera, lo suculent dels platets i la paciencia del Saïd a l'hora de tancar.
No cal dir, que degut a la intensitat d'algunes discussions vam cridar l'atenció d'altres taules. Cal destacar una que va quedar molt be: Ramon y cajal

CRONICA:
El dinamisme de la reunió es va mantenir força alt tota la nit, amb interesants propostes i un nivell intelectual més que acceptable tenint en compte les posibilitats existents. Cal esperar, que les próximes incorporacions aportaràn noves visions i noves polèmiques que enriquiràn encara més el debat.
En aquest sentit, s'espera molt de Gemma, qui durant el emails previs a la reunió, va demostrar grans posibilitats dialèctiques. I a qui desde aquestes ratlles aprofitem per felicitar en el seu dia d'aniversari.

1 x 1 (per a les no iniciades: aquesta és la fórmula com la prensa esportiva evalua les actuacions dels jugadors despres d'un partit de futbol).

RICARD, decreixent
Va començar molt actiu i en la fase final va decaure victima del cansanci fisic semanal (ni el xupito final va conseguir rebifarlo). Tot i així pasarà a la historia com qui va aportar el primer tema de discussió al Grup de Bloomsbury. Va vibrar en parlar de la seva nova faceta artística (Jesucrist Superestar i proxim paper estrella a Els Miserables). Se'l entreveu com un element clau al grup.
Va sorpendre el seu grau de defensa del català (lectura sols en català, compra segons l'etiquetatge), moment en que Isabel va lamentar la absencia de Lu per tal de "ambientar" més la discussió (cosa que personalment crec injusta donat el caire sempre constructiu i equilibrat de la masnovina).

EVA, encertada
Se la va veure molt "fresca" durant tota la nit (en el bon sentit de la paraula). Va proposar la idea de comentar llibres o pelicules que previament haguem llegit o vist que va ser molt ben rebuda.
En parlar de saber disfrutar de les coses, va atacar Ricard de no saber disfrutar del moment, i ho va fer amb exemples recents que ell no va poder refutar. El tema va acabar esquitxant als homes en general.

LLUIS, culturetes
Va aportar una visió allunyada de la crispació de parella i una riquesa multi-disciplinar consequencia dels seus amplis contactes i així com dels seus anys d'experiencia als "mass media".
Es va mostrar força motivat i va liderar la proposta de la creació d'un blog d'intercanvi d'opinions tot i que no va saber-la concretar (qui, com, que, ...). Va defensar la reducció de la frequencia de la reunió a un cop cada dos mesos.

ISABEL, contundent
Es va erigir en la principal detractora del nom del grup (victima de les seves mancances amb l'anglès) i vca defensar el nom de "Blogsbury" lligant-ho amb la idea del "blog" a internet en un alarde d'originalitat.
En el tema del día, es va mantenir ferma en la posició de que "no val la pena dedicar una vida a una sola cosa sacrificant tot l'ho altre" parodiant fins i tot la vida de cientifics com Ramon y Cajal per fer-se forta en l'argumentació (cosa que va provocar la rèplica d'en Pere).

PERE, voluntarios
No se'l va veure afectat per el seu fluix poder de convocatoria i va mostrar animat per la posada en marxa del projecte. Va defensar el nom de "Bloomsbury" amb decisió tot i va anar perdent suport progresivament en aquesta tasca.
Va donar la nota cridant l'atenció de les taules contigües en un moment d'exaltació (lamentablement en aquell moment estava mencionant el nom de "Ramon y Cajal" lo que va fer que la escena fos bastant patética i es volgués fondre).

LA ANECDOTA
Finalment, ja fora del recinte, es va comentar la gracieta de buscar un saludo "en clau" entre bloomsburyans que per raons que ara no venen al cas va derivar cap a certs moviments de caire escatologic que estem segurs no seràn del agrat de Miguel.

PROPERA JORNADA: 4 D'ABRIL
Passant al argot politic, desde aqui faig una "crida a la participació".

Buenas noches y buena suerte.
Pere Wolf

Frase del día: "Qui no te res que fer, el gat pentina".

Ja tenim blog Bloomsburyans!!!!