Mark HaddonEditorial La Magrana
El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher Boone, lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre autistes, aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en Christopher comença una investigació que, sense entrar en més detalls, trasbalsa la seva vida quotidiana.
* sense interès ** Acceptable *** Interessant **** Molt interessant
3 comentaris:
***
Us el recomano, pq em sembla un llibre diferent. Primer pq et transmet com és el dia a dia d’un nen autista a través dels seu ulls (està escrit en primera persona i li dona molta credibilitat) ... una manera poc habitual de veure el món. Després pq et qüestiona el comportament dels grans i el que nosaltres en diem el sentit comú, et fa veure la simplicitat de la lògica d’un nen i que no tot s’ha de veure com ho veu la majoria de la gent. També m’ha fet gràcia, veure com nosaltres tenim les nostres manies igual que en Christopher (molt bo l’exemple del perquè estem de bon humor quan fa sol) En fi, que et fa un plantejament de les coses d’una manera molt simple.
Llibre que passa ràpid. És amè, fàcil de llegir i entretingut. Història per una película. Per llegir a l'estiu a la platja.
Jo també el recomano. Ajuda a entendre com un nen amb trets autistes, pot rebre la informació del món que l'envolta i com la pot transmetre. També ajuda a veure com l'aïllament d'aquestes persones és una conseqüència de la seva extrema sensibilitat a tots els estímuls externs, tant extrema que els arriba a fer mal (escena de l'estació, o els moments d'afecte amb el seu pare on només tolera el contacte amb un dit, entre molts d'altres). Interessant.
Suposo que ja heu vist que no sóc en riKarlMarx, però encara no sabem com fer comentaris amb diferent identitat des del mateix correu. Ja n'anirem aprenent.
Eva (estic pensant el mot...)
Publica un comentari a l'entrada