Paco Meralgo

Lloc cèntric, Muntaner cantonada amb Còrsega, un espai acollidor i modernet, amb bon servei, simpàtics i per feina, (no rotllo Taktika Berri... escàs, selecte, tibat) i, el més important, bones tapes. El preu carillo, entre 25 i 30, amb una cerveseta o una copa de vi. Seients taburet, o sigui que no és per estar-s'hi tres hores. Imprescindible reservar si aneu en hora punta o més de dues persones.

El tàrtar tipus tapa, damunt una llesqueta, tenia molt bona pinta, i el Pepito de vedella bona pinta i bon gust, molt tendre.

Us el recomanem.

http://www.pacomeralgo.com/

JUNTS I PROU

Com no vaig acabar-me el llibre (era la pàg 216 i no m'enganxava), tant i tant recomant per EVinvi, hem vist la peli i així he sabut el final.

La peli està molt bé, és molt agradable de veure, amb una estètica i colors molt típica de les pelis franceses. I més, si la protagonitza l'Audrey Tatou, l'Amelie que després va fer la versió del Codi Da Vinci (la meva companya de casa, evidentment, ja sabia aquest codi...), que deu haver fet una dieta increible per poder interpretar l'extremadament prima Camille.

Us la recomano, surts amb ganes de viure. De viure les coses senzilles de la vida (tema relacionat amb la primera trobada blogsburyana), enamorar-se (inclus d'algú molt diferent a tu), tenir bons amics sense sexe, com en Phillibert i Camille (tema tocat de refiló a la 3ra trobada), i fer feliç a una iaia (la Paulette).

Els que l'heu llegit trobareu a faltar més descripció i interiorització dels personatges, però us agradarà. No com altres pelis que no tenen res a veure amb el llibre.

Acta Reunió 2 Maig 2008

PARTICIPANTS > 6
Anna Sac, EVinci, Isa Belotodo, riKarl Marx, vidalsexual i Pere Wolf.
Lo que suposa una quota de dones políticament correcte: 50%. De totes maneres, aquesta quota que es veu àmpliament superada si ponderem la “possessió de paraula”, on gracies a la debutant Anna Sac, les dones es van imposar clarament amb més d’un 70%.


TERRENY DE JOC > LA FERRERIA
Va ser un gran encert per la seva gran qualitat culinària (sensacional bonítol en escabetx), disseny cuidat i la original taula ovalada (variant acceptada pel grup).
Des d’aquí també volem agrair la paciència de la mestressa davant la extrema tardança en la tria dels plats (en certs moments no feiem ni p. cas), el volum de la conversa (on destacaren riKarl i Anna) i sobretot per no haver expulsat riKarl davant la pregunta chorra del dia: “el chuletón el portareu en un plat?”. No cal dir que els altres blogburyans hi van treure el suc oportú, fins i tot amb la complicitat de la mestressa del restaurant.
He deixat pel final el fet emotiu que suposa haver celebrat una reunió de Blogsbury en el recinte que va veure créixer vidalsexual i on estem segurs, fent honor al seu nom, ha donat grans tardes de gloria.


CRONICA
La reunió d’ahir es va iniciar a la residencia Caus-Ramon on el novell però virtuòs guitarrista Pere(t) va dedicar uns minuts musicals als presents, motivant expresions d’admiració i fent plantejar-se tant a riKarl Marx com a Anna Sac (que va posar veu al tema “wish you were here”) futures incursions en aquest terreny. L’esperit artistic dels Blogsburyans no sembla tenir aturador.
Passant al tema del dia proposat per vidalsexual: “tot el que és fàcil és poc motivador?”, deu ni do el que va donar de si. Tot i que va acabar amb unanimitat pel NO van haver interessants discussions on es va parlar de la satisfacció davant la superació del repte (Isa Belotodo), la necesitat de canvis estimulants (EVinci), l’art de fer les coses fàcils (faceta en la que vidalsexual és un reconegut expert) i el fet que la motivació és quelcom intern i independent de la dificultat de les coses (on Pere Wolf es va mostrar força insistent). Tambè va quedar clar que a riKarl no li motiva gens, PERÒ GENS, jugar de lateral en un equip de futbol (per si a algú li interessa).
Posteriorment al tema del día, el debat es va desbocar parlant de si es posible la amistat home-dona sense interesos ocults (vidalsexual va ser el més ferm defensor d’aquesta posibilitat), de si es més profunda la amistat entre dones que entre homes (on Anna Sac va estar contundent en favor de la amistat femenina), i d’altres temes interns de operativa del grup de Blogsbury (on davant la posibilitat convidar “guest stars”, Anna Sac va fer honor al seu nom i es va negar, peti qui peti, a parlar castellà malgrat la posibilitat de invitats foranis).
Finalment, es va acordar que en la propera reunió es discutiria sobre la última pel.licula de Isabel Coixet “Elegy” i que al Octubre hi haurà un Blogsbury especial anant a veure la peli de Woody Allen. Tambe a la propera reunió hauriem de proposar llibres a llegir al estiu per comentar despres. S’ens gira feina, nanos!!


1 x 1 (d'esquerra a dreta)

ISA BELOTODO, riallera.
Va disfrutar del to desenfadat de la reunió “descollonant-se” de les bromes surrealistes dels blogburyans (per exemple, davant la proposta de utilitzar “traductor i pinganillo” en cas de no catalanoparlants). Cinèfila empedernida va donar clar suport a les propostes de discussió sobre Elegy i Woody Allen, i com no, va aprofitar l’avinentesa per rememorar els seus temps de guionista a Punt UB (junt amb Anna Sac) i per reclamar la projecció a les pantalles del infame guió.

ANNA SAC, fulgurant.
Gran debut el seu. La seva irrupció en el grup no va deixar a ningú indiferent. Va lluitar tots els debats amb intensitat i va tenir “piques” principalment amb els homes de la taula, sent el contrapès femení perfecte als arrauxats comentaris de riKarl (de fet son cagats!!). S’augura com a element clau del Blog (si soluciona els seus problemes informatics). En demerit seu, cal dir que en alguns moments va baixar el nivell del debat traient el tema “Ventdelplà” com a eix de la conversa.

RIKARL MARX, decibèlic.
Malgrat la irrupció d’Anna Sac va mantenir el seu paper preponderant durant el debat. Això si, degut al seu elevat to de veu, Pere Wolf (víctima de la coneguda “vergonya aliena”) es va veure obligat a cridar-li l’atenció en diverses ocasions. Tambè va ser increpat per vidalsexual per defensar la dificultat de la sincera amistat home-dona etzibantli un “això que dius és una tonteria!!” (precisament en una de les poques ocasions en que potser no ho mereixia).

EVINCI, increpada.
Va tenir un paper molt actiu tant en el debat del dia, on va reclamar el canvi com a font de motivació, com en els temes posteriors on curiosament va ser qui millor va defensar el valor de la amistat entre homes. Però sobretot, va portar amb molta dignitat el fet que un nom alternatiu i no aprovat, promogut per riKarl, fos motiu de controvèrsia i pitorreo durant tota la nit. Finalment, va abandonar la taula llastimosament a l’hora de pagar el compte (fet que tambè riKarl va confirmar com a habitual).

VIDALSEXUAL, amonestat
Despres de la critica rebuda en l’acta de la reunió anterior, va començar amb moltes ganes liderant el debat proposat per ell mateix (qui millor que ell pot parlar de si l’ho fàcil pot ser motivador!!). Va mantenir intensos debats, entre el que va destacar el mantingut amb riKarl, a qui en la defensa de la sincera amistat home-dona, va arribar a insultar greument.
Nota: Des d’aquestes linies volem dir que el comportament d’aquest energumen no representa per res el esperit civilitzat i profundament democràtic dels Blogburyans.

PERE WOLF, artista
Emocionat pels elogis rebuts als prolegomens per el seu vibrant concert, va pendre una actitut participativa durant tota la nit. Va intentar en tot moment frenar els excesos de riKarl i Anna i nomès ho va conseguir en part. Va ser titllat d’home sensible que sap parlar de sentiments i vol arribar al fons de les coses (com les dones) lo que l’aproxima perillosament al confús terreny dels metrosexuals.

CRÒNICA DEL PARTIT, dedicada a les girls.

Vam fer venir als sogres a veure el Barça-València perquè per Nadal els haviem regalat les entrades ..gran regal! deuria pensar el meu sogre després del partit, ell és dels que ho viu molt.
En Mikelapel: "les comprarem pel final de lliga que segur que serà més emocionant" i jo: "sí, el Barça estarà a punt de guanyar la lliga i serà un bon partit" vam reflexionar nosaltres amb molta positivitat...

Entrem al camp entre guiris i socis, més dels que ens pensàvem, i resulta que tenim bons seients, en mig mateix del camp, i ni molt amunt ni molt avall, perfecte. Només el detall del sol, que hagués estat millor a l’ombra ...una solana que ens queia al damunt que ens rostíem, tinc agulletes al braç d’aguantar l’Avui damunt del cap.
Però era igual, jo només esperava l’himne, que sabia esborraria qualsevol “ombra” d’incomoditat, era el moment que més esperava de la tarda: un nus a la gola, els pelets de punta i és que per un moment sento de veritat que som més que un club...
Què va passar? Doncs que de tant xiular no se sentia bé, la primera estrofa, que és la que em sé, no se sentia res de res, poc a poc la gent va anar baixant el volum i el tenim un nom que el sap tothom ja vaig poder sentir-lo, i cantar-lo ...sense aspamientos, és clar.

I el partit. Què us puc dir del partit? Què guay la primera part amb l’Henry, Isa Belotodo, amunt i avall davant meu, moníssim nena, semblava que ballés de puntetes banda amunt i banda avall, amb una finura i un estil... pim pam pim pam i se’n sortia de tot, què bé ho va fer! Quina elegància! El millor sense cap dubte! Això és futbol!!! i no un Eto que només sabia queixar-se i rabiar perquè li prenien la pilota o la perdia o la deixava perdre, què burru, fatal, jo el deixava sense jugar fins que marxés, vete ya a un equipo que gane títulos no? i després una falta per no anar a Madrid... covard...

Festival de gols: un, i un altre, i un altre... la meva sogra, aguantant l’Avui damunt del cap, se’n feia creus pobra...

Molt mono en Messi i en Puyol, a aquests dos pels cabells els diferenciava encara que estiguessin lluny, però la resta no els controlo i per tant no puc fer un 1x1 Pere.

En fi, tot això, Força Barça, evidentment, però jo els pagaria de 30.000 a 60.000 € l’any, “en funció de l’experiència i los valores aportados”, i andando.

"elegy"

proper divendres 6 de juny, debat sobre l'última peli de na Isabel Coixet