dimecres, 7 de maig del 2008

Acta Reunió 2 Maig 2008

PARTICIPANTS > 6
Anna Sac, EVinci, Isa Belotodo, riKarl Marx, vidalsexual i Pere Wolf.
Lo que suposa una quota de dones políticament correcte: 50%. De totes maneres, aquesta quota que es veu àmpliament superada si ponderem la “possessió de paraula”, on gracies a la debutant Anna Sac, les dones es van imposar clarament amb més d’un 70%.


TERRENY DE JOC > LA FERRERIA
Va ser un gran encert per la seva gran qualitat culinària (sensacional bonítol en escabetx), disseny cuidat i la original taula ovalada (variant acceptada pel grup).
Des d’aquí també volem agrair la paciència de la mestressa davant la extrema tardança en la tria dels plats (en certs moments no feiem ni p. cas), el volum de la conversa (on destacaren riKarl i Anna) i sobretot per no haver expulsat riKarl davant la pregunta chorra del dia: “el chuletón el portareu en un plat?”. No cal dir que els altres blogburyans hi van treure el suc oportú, fins i tot amb la complicitat de la mestressa del restaurant.
He deixat pel final el fet emotiu que suposa haver celebrat una reunió de Blogsbury en el recinte que va veure créixer vidalsexual i on estem segurs, fent honor al seu nom, ha donat grans tardes de gloria.


CRONICA
La reunió d’ahir es va iniciar a la residencia Caus-Ramon on el novell però virtuòs guitarrista Pere(t) va dedicar uns minuts musicals als presents, motivant expresions d’admiració i fent plantejar-se tant a riKarl Marx com a Anna Sac (que va posar veu al tema “wish you were here”) futures incursions en aquest terreny. L’esperit artistic dels Blogsburyans no sembla tenir aturador.
Passant al tema del dia proposat per vidalsexual: “tot el que és fàcil és poc motivador?”, deu ni do el que va donar de si. Tot i que va acabar amb unanimitat pel NO van haver interessants discussions on es va parlar de la satisfacció davant la superació del repte (Isa Belotodo), la necesitat de canvis estimulants (EVinci), l’art de fer les coses fàcils (faceta en la que vidalsexual és un reconegut expert) i el fet que la motivació és quelcom intern i independent de la dificultat de les coses (on Pere Wolf es va mostrar força insistent). Tambè va quedar clar que a riKarl no li motiva gens, PERÒ GENS, jugar de lateral en un equip de futbol (per si a algú li interessa).
Posteriorment al tema del día, el debat es va desbocar parlant de si es posible la amistat home-dona sense interesos ocults (vidalsexual va ser el més ferm defensor d’aquesta posibilitat), de si es més profunda la amistat entre dones que entre homes (on Anna Sac va estar contundent en favor de la amistat femenina), i d’altres temes interns de operativa del grup de Blogsbury (on davant la posibilitat convidar “guest stars”, Anna Sac va fer honor al seu nom i es va negar, peti qui peti, a parlar castellà malgrat la posibilitat de invitats foranis).
Finalment, es va acordar que en la propera reunió es discutiria sobre la última pel.licula de Isabel Coixet “Elegy” i que al Octubre hi haurà un Blogsbury especial anant a veure la peli de Woody Allen. Tambe a la propera reunió hauriem de proposar llibres a llegir al estiu per comentar despres. S’ens gira feina, nanos!!


1 x 1 (d'esquerra a dreta)

ISA BELOTODO, riallera.
Va disfrutar del to desenfadat de la reunió “descollonant-se” de les bromes surrealistes dels blogburyans (per exemple, davant la proposta de utilitzar “traductor i pinganillo” en cas de no catalanoparlants). Cinèfila empedernida va donar clar suport a les propostes de discussió sobre Elegy i Woody Allen, i com no, va aprofitar l’avinentesa per rememorar els seus temps de guionista a Punt UB (junt amb Anna Sac) i per reclamar la projecció a les pantalles del infame guió.

ANNA SAC, fulgurant.
Gran debut el seu. La seva irrupció en el grup no va deixar a ningú indiferent. Va lluitar tots els debats amb intensitat i va tenir “piques” principalment amb els homes de la taula, sent el contrapès femení perfecte als arrauxats comentaris de riKarl (de fet son cagats!!). S’augura com a element clau del Blog (si soluciona els seus problemes informatics). En demerit seu, cal dir que en alguns moments va baixar el nivell del debat traient el tema “Ventdelplà” com a eix de la conversa.

RIKARL MARX, decibèlic.
Malgrat la irrupció d’Anna Sac va mantenir el seu paper preponderant durant el debat. Això si, degut al seu elevat to de veu, Pere Wolf (víctima de la coneguda “vergonya aliena”) es va veure obligat a cridar-li l’atenció en diverses ocasions. Tambè va ser increpat per vidalsexual per defensar la dificultat de la sincera amistat home-dona etzibantli un “això que dius és una tonteria!!” (precisament en una de les poques ocasions en que potser no ho mereixia).

EVINCI, increpada.
Va tenir un paper molt actiu tant en el debat del dia, on va reclamar el canvi com a font de motivació, com en els temes posteriors on curiosament va ser qui millor va defensar el valor de la amistat entre homes. Però sobretot, va portar amb molta dignitat el fet que un nom alternatiu i no aprovat, promogut per riKarl, fos motiu de controvèrsia i pitorreo durant tota la nit. Finalment, va abandonar la taula llastimosament a l’hora de pagar el compte (fet que tambè riKarl va confirmar com a habitual).

VIDALSEXUAL, amonestat
Despres de la critica rebuda en l’acta de la reunió anterior, va començar amb moltes ganes liderant el debat proposat per ell mateix (qui millor que ell pot parlar de si l’ho fàcil pot ser motivador!!). Va mantenir intensos debats, entre el que va destacar el mantingut amb riKarl, a qui en la defensa de la sincera amistat home-dona, va arribar a insultar greument.
Nota: Des d’aquestes linies volem dir que el comportament d’aquest energumen no representa per res el esperit civilitzat i profundament democràtic dels Blogburyans.

PERE WOLF, artista
Emocionat pels elogis rebuts als prolegomens per el seu vibrant concert, va pendre una actitut participativa durant tota la nit. Va intentar en tot moment frenar els excesos de riKarl i Anna i nomès ho va conseguir en part. Va ser titllat d’home sensible que sap parlar de sentiments i vol arribar al fons de les coses (com les dones) lo que l’aproxima perillosament al confús terreny dels metrosexuals.

3 comentaris:

vidalsexual ha dit...

excel·lent crònica de la reunió blogsbury "la ferreria". cal felicitar el cronista pere wolf, especialment pels comentaris sobre la debutant anna sac i el veterà blogsburià rikarl marx. pel que fa al qui subscriu la seva dinàmica segueix les passes d'alguns jugadors mediàtics del barça 08, que busquen l'amonestació per no jugar partits de tràmit. cal dir però que tot i la discussió amb rikarl, vidalsexual i ell van protagonitzar un tàndem explosiu el passat dilluns al casino del masnou on van fer possible una victòria sobrada gràcies a la seva complicitat en atac, que no en defensa...

AnnA Sac ha dit...

Wolf!! Felicitats per la crònica! he rigut molt!
Ara espero no col.lapsar el blog amb aquesta parrafada... però vaig a Sac i no me'n puc estar de desmostrar-vos que "l'amistat entre dones és molt més especial" (i no només ho dic jo!!)

Asunto: SALUD: VENTAJAS DE UNA RELACION ESPECIAL (Texto integro)

SALUD: VENTAJAS DE UNA RELACION ESPECIAL (Clarín, 2003)
Las mujeres pueden vivir más y mejor si tienen buenas amigas
Según científicos estadounidenses, la amistad las ayuda a
reducir elestrés, superar momentos críticos y hasta bajar el riesgo de
enfermedades cardíacas. El secreto es una hormona: la
oxitocina.

Mariana Iglesias y Andrea Rabolini. .
La sobremesa de un encuentro de mujeres puede durar horas. Es
una charla interminable que no conoce de silencios porque los temas son infinitos:
amores, odios, padres, hijos, obligaciones, exámenes, planes,
ropa.
Todo es importante. Y todo se comparte. Hasta las lágrimas, los
abrazos y las risas. Que la amistad entre las mujeres es algo especial está claro.
Pero ahora también se sabe que estos lazos son tan buenos que
bajan el estrés y mejoran la calidad de vida.

A esta conclusión llegó un grupo de investigadores de la
Universidad de California en Los Angeles (UCLA), que publicaron el
informe "Respuestas femeninas al estrés: cuidar y hacer amistades, no pelear o escapar".
El título puede sonar un tanto extraño, pero tiene su explicación.
Durante casi 50 años se sostuvo una teoría que aseguraba que ante una
situación estresante las personas sólo atinaban a pelearse o a
escapar.Y que estas conductas son respuestas biológicas del organismo. Pero lo que se descubrió ahora es que estas actitudes son masculinas, y que las mujeres reaccionan en forma opuesta: acercándose a sus seres
queridos, a sus hijos o a sus amigas. "Esto no se sabía porque el 90% de los estudios de estrés se hizo en hombres", explica Laura Cousino Klein, profesora de Salud Bioconductual en la Universidad de Pennsylvania e investigadora de la UCLA.
El estudio dice que "las mujeres reaccionan a las tensiones con una
cascada de químicos cerebrales. El estrés las conduce a liberar
oxitocina, una sustancia que amortigua la reacción de pelear y escapar y las motiva, por el contrario, a cuidar a sus hijos y a reunirse con mujeres. Así contrarrestan el estrés".

Klein explica que esta reacción calmante no se da en los
hombres: "La elevada cantidad de testosterona que producen al estar bajo tensión
reduce el efecto de la oxitocina" (ver página 35).
Todo esto explica, entonces, por qué ante una situación de
Estrés la mujer acude a otra mujer, y por qué esta charla deviene un
bálsamo y una fuente de salud. Lo contrario a la actitud masculina. "Los hombres responden al estrés con hipertensión, comportamientos
agresivos, abuso de alcohol o drogas", asegura Shelley Taylor, otra autora del estudio. Y dice más: "Este comportamiento femenino puede explicar por qué las mujeres viven siete años y medio más que los hombres".

Klein habla de otras investigaciones que demostraron que la
Amistad femenina reduce el nivel de colesterol, la presión arterial
alta y las afecciones cardíacas: "Un estudio asegura que quienes no
tienen amistades presentan un mayor riesgo de muerte en un período
de seis meses. Y otra investigación demostró que los que tenían mayor número de amistades, en un período de nueve meses redujeron en más del
60% su riesgo de muerte", dice.
El Estudio de Salud de Enfermeras de la Escuela de Medicina
de Harvard es famoso en todo el mundo. Empezó en 1976 para conocer los
efectos a largo plazo de las pastillas anticonceptivas y siguió con
todos los temas referidos a la salud femenina. Se hace cada dos años,
cuando se envían cuestionarios a casi 200.000 mil enfermeras de Estados Unidos.
Un estudio de 2000 sobre "Redes sociales y calidad de vida" aseguraba
que mientras "más amistades tenían las mujeres, menores eran
sus probabilidades de desarrollar impedimentos al envejecer y más
chances tenían de disfrutar de la vida". Y se concluyó que "no tener amistades cercanas o confidentes es tan dañino para la salud como el
consumo de tabaco o el sobrepeso". Otra evaluación del mismo estudio, en base a mujeres que sobrevivieron a un cáncer de mamas, detectó que su calidad de vida era mucho mejor si estaban insertas en grupos
sociales.
"Las personas que están solas tienen más riesgo de deprimirse,
enfermarse y morirse antes que las que tienen amigos,
vínculos o círculos sociales. Sin dudas la amistad mejora el estado de
ánimo y la calidad de vida", asegura a Clarín Gustavo Lipovetsky, jefe de Psiquiatría del Instituto de Neurociencias de Buenos Aires. Y agrega:
"La mujer tiene una necesidad de hablar, de intercambiar y
compartir con otras mujeres, que es algo que a los hombres en general no les pasa. Y esto viene de la relación que se establece entre madres e hijas".

LA hermana elegida
“Si el vínculo entre dos mujeres es confiable y predomina el
cariño
sobre la hostilidad, esa relación influye positivamente sobre
la salud", coincide la psicóloga Perla Pilewski, de la Asociación Psicoanalítica Argentina.

Lilian Suaya, psicóloga e investigadora de la UBA, aporta una
Mirada freudiana sobre el tema: "La amistad entre mujeres tiene la
Energía libidinal que Freud describe como la ternura de los vínculos
fraternales. Las amigas desatan una energía sexual desviada
en su fin,lo que permite que esa relación sea duradera. La mujer
comparte toda su intimidad con una amiga: desde sus fantasías hasta sus miserias. Una amiga es la hermana elegida".

"Una mujer puede atravesar muchísimo mejor un duelo o una
pérdida,si cuenta con una amiga", dice Suaya. Y añade: "La amiga es un
baluarte sanador, está en las buenas y en las malas, escucha llorar,
alivia el sufrimiento o aconseja". Las amigas íntimas parecen ser,
pues, un antídoto natural muy eficaz para vivir más y mejor.

riKarl Marx ha dit...

Boníssisim, Wolf. Com s'agraeix fer un "kit-kat" enmig d'un anàlisi de balanços i pixar-se de riure com m'ha passat a mi (havia de vigilar no em sentíssin fora del despatx)
I vistos els comentaris sobre la meva persona, intentaré en les properes sessions aplicar-me una sàvia frase que diu: "Callant s'aprén a escoltar, escoltant s'aprén a parlar, i parlant s'aprén a callar".
I també em pregunto: per què l'Abidal i en Zambrotta no fan com jo, i no es neguen a jugar de laterals ???