CRÒNICA DEL PARTIT, dedicada a les girls.

Vam fer venir als sogres a veure el Barça-València perquè per Nadal els haviem regalat les entrades ..gran regal! deuria pensar el meu sogre després del partit, ell és dels que ho viu molt.
En Mikelapel: "les comprarem pel final de lliga que segur que serà més emocionant" i jo: "sí, el Barça estarà a punt de guanyar la lliga i serà un bon partit" vam reflexionar nosaltres amb molta positivitat...

Entrem al camp entre guiris i socis, més dels que ens pensàvem, i resulta que tenim bons seients, en mig mateix del camp, i ni molt amunt ni molt avall, perfecte. Només el detall del sol, que hagués estat millor a l’ombra ...una solana que ens queia al damunt que ens rostíem, tinc agulletes al braç d’aguantar l’Avui damunt del cap.
Però era igual, jo només esperava l’himne, que sabia esborraria qualsevol “ombra” d’incomoditat, era el moment que més esperava de la tarda: un nus a la gola, els pelets de punta i és que per un moment sento de veritat que som més que un club...
Què va passar? Doncs que de tant xiular no se sentia bé, la primera estrofa, que és la que em sé, no se sentia res de res, poc a poc la gent va anar baixant el volum i el tenim un nom que el sap tothom ja vaig poder sentir-lo, i cantar-lo ...sense aspamientos, és clar.

I el partit. Què us puc dir del partit? Què guay la primera part amb l’Henry, Isa Belotodo, amunt i avall davant meu, moníssim nena, semblava que ballés de puntetes banda amunt i banda avall, amb una finura i un estil... pim pam pim pam i se’n sortia de tot, què bé ho va fer! Quina elegància! El millor sense cap dubte! Això és futbol!!! i no un Eto que només sabia queixar-se i rabiar perquè li prenien la pilota o la perdia o la deixava perdre, què burru, fatal, jo el deixava sense jugar fins que marxés, vete ya a un equipo que gane títulos no? i després una falta per no anar a Madrid... covard...

Festival de gols: un, i un altre, i un altre... la meva sogra, aguantant l’Avui damunt del cap, se’n feia creus pobra...

Molt mono en Messi i en Puyol, a aquests dos pels cabells els diferenciava encara que estiguessin lluny, però la resta no els controlo i per tant no puc fer un 1x1 Pere.

En fi, tot això, Força Barça, evidentment, però jo els pagaria de 30.000 a 60.000 € l’any, “en funció de l’experiència i los valores aportados”, i andando.