proper divendres 6 de juny, debat sobre l'última peli de na Isabel Coixet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Nombre de visites
Etiquetes
- Pel.licules (12)
- llibre (11)
- Actualitat (10)
- acta (9)
- Música (4)
- Restaurants (4)
- Fotografia (3)
- Teatre (3)
- Debat (2)
- Pintura (2)
- Sport (2)
- Viatges (1)
Arxiu del blog
-
►
2009
(26)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (8)
-
▼
2008
(54)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (8)
2 comentaris:
bona oportunitat per veure-la a la calàndria del masnou, ese gran cine ahora con sonido dolby surround. el finde del 17 al 19 de maig en cartell.
ja que per motius aliens a la meva voluntat (bàsicament cansament físic i mental produit pel final de curs)no vaig a ssistir a la trobada garsiana a la ciutat comtal per parlar d'elegy, penjo aquestes línies amb algunes reflexions preparades conscientment per a l'ocasió:
coixet revela de seguida la veritable naturalesa de la relació entre tots dos amants: una de ben romàntica, amorosa com poques.
al final de la películ·la l'enamorat ha deixat de ser qui era gràcies (o per culpa) de l'amor. la voluntat d'amorosir es manifesta al tram final de la peli amb una penélope cruz amb cabell curt per por de perdre'l per la medicació contra el càncer, però mantenint la seva bellesa.
el film conserva els típics tons esperançadors de coixet. penso que la intervenció més destacada de la directora és l'exaltació de la mirada una mica com a "once". val la pena la observació de que quan ben kinsley li fa fotos a la platja a penélope surt "de rasqui" un llibre de john berger, gran teòric sobre el fet de mirar. la mirada profunda s'eleva a la màxima expressió durant moltes escenes de la películ·la. aquest fenòmen fa bona una frase que comparteixo: la bellesa és en els ulls de qui mira.
Publica un comentari a l'entrada