Albert Sánchez PiñolEditorial La Campana
En una illa deserta, quasi a la fi del món, l’única possibilitat de sobreviure és confiar en un mateix malgrat haver de dependre d’una altra persona. Això és el que planteja aquesta novel·la, la supervivència en un ambient completament hostil on la superació de les pròpies pors, el patiment extrem, l’esgotament i el permanent estar al límit de les forces esdevindran l’opció final que donarà sentit a l’existència dels éssers que en ella habiten.
4 comentaris:
M'hi vaig enganxar i encara que no hi passaven gaires coses el vaig llegir ràpid. Rotllo perfume que t'hi trobaves dins i senties les olors doncs aquí em passava una cosa semblant.
De totes formes no puc dir que m'agradés gaire, o sigui, que no em va saber greu que s'acabés!
(**)
Ja podeu dir el que vulgueu, que si les pors, que si les olors,...., un història amb uns homenots que no hi ha per on agafar-ho, un rotllo !!! La pell freda, la dels meus braços de tenir-los fora del llit per aguantar aquest llibre.
No es pot ser tant pragmàtic, ja ho sé.
Molt interessant. Jo crec que sí que en passen moltes de coses, a part de que, per mi, està molt ben escrit. Es veu com el protagonista va canviant la seva actitud davant un element extern que primer és l'enemic, però amb qui després pot aconseguir establir una relació fins i tot d'afecte, davant l'alternativa de la sol.litud. Aquest canvi es va produint al llarg de la novel.la entre lluita i lluita.
Em va enganxar, em va sorprendre i em va fer pensar.
Ah, no és que en riKarlMarx tingui ambivalència respecte aquest llibre, és que sóc l'Eva (mot en procés).
Doncs malgrat les meves reticències a llegir un llibre fantàstic, em va enganxar. El que més em va agradar és com el personatge va remuntant totes les adversitats i com es descriuen tots els sentiments, la por, la sol·litut, i sobretot els homenots... i tant que els imagines amb la pell freda ( com la teva rikarl mentre llegies el llibre)
Publica un comentari a l'entrada