Acta Sopar 5 de Desembre.

PARTICIPANTS > 9
Belotodo, Ladro, Seny, Sac, Gates, Apel, Evinci, Marx i Wolf.

RECORD ABSOLUT DE PARTICIPACIÓ!! Tot i la important baixa d’última hora de Sexual i Noname, el grup de Blogsbury va aconseguir superar el sostre de 8 participants que havia aconseguit en dues ocasions. Sembla així que el grup de Blogsbury tot i la irregular participació a través del blog segueix viu i inquiet per les temàtiques culturals i filosòfiques més diverses.

TERRENY DE JOC > EL FORO
Bona aportació de Belotodo. Per una vegada els “caballeros de la mesa redonda” van passar a ser “els de la mesa quadrada” en honor a Monty Python. Tot i així, la possibilitat de ubicar 2 caps de taula per banda va fer possible un debat únic a 9 veus que sols gracies a disposar d’un “separat” no va provocar la nostra expulsió del local. Es clar, que la polèmica suscitada arran dels grams del “bife” també va poder acabar com el rosari de l’aurora. Nomes va faltar que ens vingués el cuiner amb l’animal per ensenyar-nos com el tallava per fer els 200 grams.

CRONICA
Com sempre el tema de debat previst (Nadal si/no, eco-bici-mayol-arbres si/no, etc...) ens el vam ventilar en un “plis-plas” (unanimitat a favor del nadal i en contra dels avets eco-milionaris) i ens vam decantar per un debat sobre la conveniència d’enderrocar les xemeneies de Sant Adrià. Desprès d’un intens i acalorat debat el grup va decidir fulminar-se-les (ho sento per Noname) i passar-se pel forro la opinió dels adrianencs (sabran ells el que els hi convé!!) malgrat la ferma oposició de Gates i Wolf.
També es va debatre sobre els Premis Blogsbury 2008 de la propera reunió: quants, quins, etc... i al final “lo más caliente està en l’aigüera” que diria en Tardà. Es a dir, que ho farem per categories però encara no sabem ben be quines ni com .. ja ens trobarem al blog.

1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

BELOTODO, omnipresent
Va estar a totes les salses. Organitzant el sopar, pedalant per il·luminar Barcelona, enderrocant xemeneies i finalment impulsant la idea de fer els premis per diferents categories. Això si, un cop desfeta la idea clara i concisa de Wolf del premi únic, va deixar-ho tot per aclarir.

LADRO, efervescent
La seva participació va recordar el fet d’obrir una ampolla de cava remenada. Va tenir una sortida fulgurant que va fer témer al grup que faria honor al seu nom, tot i que desprès, potser víctima de les seves nits d’insomni va participar amb més moderació.

SENY, sacrificat
Vindria a ser com el Touré Yaya de la temporada passada. Amb moltes dificultats físiques però sempre al servei del equip. Va participar amb correcció en tots els debats, tot i que li va faltar repris per acabar les jugades fent front als tertulians més absorbents.

SAC, explosiva
Va començar amb una falsa pretensió de moderar el debat (cosa que li va comportar ja algunes friccions amb Gates i Apel) per acabar erigint-se en la gran dominadora de la tertúlia sobre les xemeneies. Obsessionada amb la idea de si voldríem tenir 3 xemeneies a Masnou va insistir sense pietat fins a la quasi la extenuació de Wolf.

GATES, diesel
Impertorbable davant les andanades dialèctiques de Sac i Marx, va mantenir el tipus fins el final sense perdre mai la compustura. Sense rubor i amb orgull va recordar les seves artístiques fotografies de les xemeneies davant les habituals mofes dels opositors.

APEL, desconcertat
Tan va rebre felicitacions per la seva participació artística al mercat com talls de la moderadora Sac prenent-li el torn de paraula en plena intervenció. Potser víctima de la repressió de la seva llibertat d’expressió, va reaccionar a destemps pressionant a Gates (amb tot el morro) per tal que programes el bloc i es poguessin visualitzar les dates dels comentaris amb facilitat. Algo senzillet.

EVINCI, raonable
Tot i ser favorable a l’enderrocament de les xemeneies, no va dubtar a diferenciar-se del ala més radical dels “enderrocadors”, i sortir en defensa de Wolf, quan aquests era víctima d’acusacions infundades. També va exercir un paper equilibrat en el debat dels premis Blogsbury defensant la diversitat de categories però amb la inclusió del premi global.

MARX, incansable
Està en plena forma. Va discutir tant amb el metre i la cambrera pel pes de la carn i la cafeïna dels tallats com amb els tertulians. La radicalitat de les seves postures i la oposició al referendum de Sant Adrià el van portar a ser acusat d’anti-demòcrata per Wolf.

WOLF, irreductible
En el tema de les xemeneies va lluitar sense defallir davant el terrible tàndem Sac & Marx.. I en quant als premis Blogsbury va veure-se-les en un debat fratricida en front de Belotodo. També se’l podria qualificar de “alcoiano” per la seva inquebrantable moral davant les seves continues derrotes en els debats.


PROPERA JORNADA: 3 de Gener
Desprès de molts “tira i afluixa” per tal de diferenciar la propera data del cap d’any, finalment es va acordar passar-la al DISSABTE 3 de GENER davant la dificultat de trobar un altre data i fins i tot el risc de no fer el sopar de Gener.
Posteriorment qui redacta ha conegut també la dificultat de Sexual i Noname per la data mencionada cosa que no més que afegir més llenya al foc donat que l’interès seria de conseguir el ple de participació en el proper sopar.
Entre tots dons, hauriem de trobar una data i ... SALVAR ELS PREMIS BLOGSBURY!!

Premis Blogsbury 2008

Aquests dies ja us he avançat a alguns una idea que havia pensat per prestigiar encara més si es possible el nostre grup de Blogsbury. El tema és que un cop acabat l'any, al sopar de Gener, podriem donar els premis Blogsbury al fets culturals més rellevants del any que s'ha acabat.
Alguns ja van suggerir que podria ser fins i tot un sopar de gala/bohemi !!
Això com es natural es pot fer de moltes maneres. Jo, sobretot perque cadascun de nosaltres haurà viscut fets molt diversos que no podrem comparar, proposava que cadascu de nosaltres deixes constancia del fet cultural que més l'hagues impactat durant l'any (premi blogsbury individual) i potser un cop explicada l'experiencia per tots poguessim donar el premi absolut (blogsbury d'or) al més repetit.
Altres volien fer-ho per categories (cine, llibres, teatre, televisió, radio, art, concert, ...), altrse volien donar premis lligats a l'activitat blogsburyana, ... bé, segurament podem trobar moltes formes de fer-ho però jo proposo que democraticament el divendres decidim la escollida.
Penseu que d'aqui molts anys els Oscar, els Goya, el Planeta i fins i tot els Nobel no seràn res a costat dels ... PREMIS BLOGSBURY !!!

Companys proletaris (bé, i algun que capitalista que no penca).

Aniria bé que anéssiu confirmant la vostra assistència pel divendres.
Reservar una taula, rodona, per 8/9 persones, a BCN, i prop d'un d'aquests arbre sostenibles (per exemple, davant del Mercat de Santa Caterina) és "tarea árdua y dura", com deia el mestre Jose Maria Garcia.

Per cert, he visitat la web de BCN. Els podem "pedalar" fins 2/4 de nou del vespre.
Hauríem d'intentar arribar-hi abans si volem opinar amb fonament.

Com deia l'altre Marx, "aquest son els meus principis, però si no us agraden els puc canviar".
Vull dir, que si ho trobeu tot molt complicat, sopem pel Maresme, ok ?

Debat Nadalenc

Debat divendres 5.

Nadal sí / Nadal no
Llums sí / Llums no
Model BCN vs Model NY
És "bio-pija" BCN ?
Esteu farts de la sostenibilitat ?

Per tenir elements de judici, us proposo anar a sopar a BNC, prévia visita a un d'aquest "arbres de Nadal" (que han costat 230.000 euros !!!) que funcionen pedalant una "bicing".... no sé si riure o plorar ...

I us proposo El Cafè de l'Acadèmia, a la laça Sant Just.

Acta Sopar 8 de Novembre

PARTICIPANTS > 6
No name yet, Sexual, Apel, Gates, Belotodo i Wolf.
Tot i ser el numero ideal per muntar dos trios tot va quedar en unes vacil·lades i prou.

TERRENY DE JOC > BROWN 33
Interessant i sofisticada descoberta de Sexual en ple Passeig de Gracia. Bona cuina “de fusió” (això sempre queda bé de dir) i una atenció molt esmerada. Mega-taula rodona a considerar per quan siguem el grup al complert. Llàstima que la durada del debat va fer que com sempre no ens adonéssim que ens estàvem quedant sols i quan vam voler demanar uns còctels (per mantenir el rotllo “sofis”) ja havíem fet tard.

CRONICA
Abans que res, vull dir que qualsevol semblança d’aquesta crònica amb la realitat serà pura coincidència (o “p. chamba” com dirien els més ordinaris). El fet, es que això del acta si no ho fas quan ho tens calent desprès no val res (de fet això val per tota classe “d’actes”).
Amb això vull dir que com el dia desprès del debat no vaig fer el meu típic paperet cutre amb les xorrades que dieu ara ja veure com me’n sortiré.
Això si, puc confirmar que el debat va ser intens i encertat: la qualitat com a film d’en Woody, la visió de Barcelona com a postal, les distraccions amb els cameos, el sex-appeal i la qualitat dels actors, la banda sonora, els triangles amorosos, les inseguretats de parella, ....


1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

NO NAME YET, agosarada
Va obrir amb valentia el torn d’opinions entorn del triangle amorós davant la inquietud de Sexual qui, malgrat el que podria semblar pel seu nom, ja patia pensant que de vegades 3 són multitud (sobretot quan el tercer és del teu sexe).

SEXUAL, volador
Impressionat per la facilitat amb que Bardem va triomfar amb la seva proposta d’anar a Oviedo, va fer algun amago d’emular-lo convidant a “fer un vol” (i no per Asturies) a les col·legues de la taula de costat, cosa que sortosament per tots finalment no va fer. Cal destacar sens dubte el seu paper com a coordinador i descobridor del local.

APEL, enamorat
Ni Scarlett, ni Penelope. Apel, sempre original, va quedar prendat de la britànica Rebecca Hall. Si, si, la que semblava una “mosqueta morta” i a la que es queda a soles amb en Bardem patapam, no perdona. També cal veure si desprès de veure les tècniques pictòriques de Bardem i la Pe es passa definitivament dels pots i potets (bé, ara peixos i peixets) a la pintura més abstracta i impulsiva.

GATES, sorpresa
Cada cop la veiem més reconciliada amb el cinema. Fins i tot, a part de resistir tota la pel·lícula sense dormir ni emprenyar, va arribar a comparar certs aspectes de les pelis de Woody Allen amb el seu director de capçalera “Almodovar”. Això si, va al·lucinar amb la “freakada” de la banda sonora que, tot i parodiar, se li va ficar al cap sense remei (be, al seu i al dels altres en molts moments).

BELOTODO, conversa
Va començar amb un rotllo bastant crític cap a la peli víctima d’unes excessives expectatives i de tant de cameo-xafarder. Davant la seva solitud en el bàndol crític va acabar assimilant-se bastants a la resta de blogsburyans i acceptant un aprovat justet.

WOLF, indignat
Es va rebotar contra tant de crític culturetes (perdó per l’expressió) que havia dit que la peli no valia res afirmant que potser es que no havien vist algunes de les que va fer la Mia Farrow. Va patir veient com la seva estimada Scarllet sortia clarament derrotada (i justament en aquesta ocasió) del pique per l’atractiu amb les altres protagonistes (tot i que aquí caldria recuperar aquella gran frase de “la más fea pa mi”).


PROPERA JORNADA: 5 de Desembre
El més calent es a l’aiguera!!
No tenim ni tema de debat, ni ubicació, ni sabem quants serem així que estimats blogsburyans ens hem de posar les piles!! ... I a mi se m’acumulen les actes!!

A comprar a plaça!!!

que m'han informat que encara està penjada al mercat la exposició de quadres que fem els alumnes de Blanc de guix.... eh!, molt adequat el lloc: mentres espereu a que us preparen els 200 grs de pernil dolç molt fi si-es-trenca-no-importa o espereu a que passen els 37 numeros que teniu davant en el peix, podeu gaudir de contemplar aquesta fantàstica exposició de futures promeses...

Informació de la web oficial de Sant Adrià del Besòs:
"PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Els adrianencs voten a favor de la conservació de les Tres Xemeneies.
La consulta sobre el futur de les Tres Xemeneies que s’ha celebrat del 17 al 23 de novembre a Sant Adrià de Besòs s’ha tancat amb un total de 2.609 vots, que representen una participació del 9'1%.
Els resultats han estat el següents:
Conservació de les Tres Xemeneies:
2.145 vots a favor
406 vots en contra
18 en blanc
40 nuls"
I afegeixo:Sembla ser que aquestes xemeneies passaran a formar part del futur skyline de BCN.

Es repeteix la fórmula de “l’ombra del vent”: intriga, misteri, un amor adolescent, llibres carregats de misteri i llibreries perdudes pels pitjors barris de la Barcelona de principis de segle.... el llibre, igual que l’anterior, t’atrapa en la trama i no el pots deixar fins que acabes, lectura molt ràpida, ho fa molt bé.

Hi ha algun personatge, i algunes relacions entre personatges, que són interessants, que estan molt ben conduïdes durant tot el llibre, no totes...

És el que busques Belotodo: distret, per passar una bona estona.

Jo li critico el fer d’haver-se repetit, ja sé que és lliure d’escriure el que vulgui i fer-se ric però mira... a mi no m’agrada.

Ah! Em dóna la sensació que quan li van encarregar el llibre li van dir: atenció a la ruta turística per Barcelona que s’ha de promoure arran del llibre ...perquè tela eh!
Ens queixàvem de l’encàrrec de “Vicky Cristina Barcelona” però aquest també és molt descarat...
Quina mania en vendre Barcelona per tot arreu, des dels llibres, pelis....
Atenció un llibre que ha sortit ara que es diu “Odio Barcelona” o una cosa així.

skyline of BCN

www.adn.es/local/barcelona
Què s'hauria de fer amb les xemeneies de Sant Adrià del Besòs?
62 vots 16-11-2008 61.29 %
Hauríen de deixar-les on són, formen part del paisatge
32.26 %
Hauíen de tirar-les a terra, són horribles
6.45 %
M'és igual
votar...

Segons l'alcalde de Sant Adrià del Besòs, els habitants del seu poble han de decidir si aquestes xemeneies es tiren a terra o es conserven. Ara però també sembla que s'hi vol afegir Badalona, diuen que estan al seu territori... i potser també tindria dret jo o qualsevol altre persona a decidir si es queden o no...? El patrimoni industrial és testimoni de la història del nostre país, si ens desfem d'ell, com coneixerem el nostre passat? Potser s'hauríen de tirar a terra, deixar una línia de litoral ben bonica, sense entrebancs visuals, la gent pot decidir si allò li sembla maco o lleig... però els professionals del patrimoni no hauríen de ser responsables de vetllar perquè es mantingués allò que es considera imprescindible per mantenir viva la nostra memòria històrica? Diumenge ho sabrem...

Bé. Ja veig que en Wolf va tant sobrat que no contempla ni la possibilitat de formar parella amb mi. Ho tindré en compte alhora de matxacar-lo al golf aquest dimecres al matí. Ja veieu, enmmig d'aquesta gran crisi, Marx jugant al golf !! i en dia laborable !! Això sí que és la refundació del capitalisme !!!

Vicky, Cristina, Barcelona .... i Blogsbury !!

Estimats blogsburyans,

Descartada finalment la opció Calandria, us convido a tots a rependre les nostres reunions mensuals el proper DISSABTE día 8, amb la visió de "Vicky, Cristina, Barcelona" (versió VO?) per la tarda i el apasionant sopar-coloqui al vespre.

Per cert, si volem tenir una pregunta profunda penso que podria ser la seguent: Scarlett o Penelope?

Us animo a tots a col.laborar en la coordinació de la millor opció "cine + restaurant" de lloc i horari. I sobre tot, de resoldre el tema clau ....... trobar la taula rodona!!

A més a més, tot i que segur que la peli donarà de si, per bé o per mal, penseu que la actualitat també ens portarà un tema candent: Obama.

See you soon.

"El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya"

Us recomano aquesta estrevista que em va arribar per mail d' un madrileny que defensa la immersió lingüística en català. A veure que us sembla!

http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php

Un padel?

Des de aquí, reptem públicament a un partit de padel a qualsevol parella de temeraris/ies/mixta que vulguin comprovar el seu nivell.

Sense voler intimidar, pengem vídeo de la última final que varem jugar contra dos tipus que tenien algo de idea però que igual van pringar. En aquesta ocasió nosaltres anàvem de blanc (reconeixereu fàcilment a Seny amb la seva gorreta blanca de la sort).

http://es.youtube.com/watch?v=FY3Psk94__A

Seny & Apel

GERMANES

Germanes, fantàstica obra de teatre que podeu veure a la sala Villarroel on es reposarà en breu, després de la gira que està fent per Catalunya.

fàcils eh!

Com que no hi ha hagut un nombre gaire elevat de respostes he baixat el nivell en picat....

3 puntets de la llenega per a tu Apel!

The Big...

Si passeu pel carrer Petrixol (només si passeu per allà, eh?) us recomano que entreu a la Sala Parés on un tal Alejandro Quincoces està exposant uns quadres de NY molt poc convencionals: vistes de grans dimensions de trossos urbans, crus, foscos, profunds, diguem que amb pretensions realistes, però perdent deliberadament el detall per captar l’efecte atmosfèric, l’essència de The Big Apple (es clar que a mi em va agradar, je, je...)

3 puntets

Un nou repte… atenció que els punts són per a qui publica abans la resposta correcta!!
Si ens trobem amb una allau incontrolada de respostes els punts se'ls endurà la més exacta, o sigui, el nom més l'adjectiu!

va cracks!

3 puntets en joc

Les dues fotos són el mateix, si voleu pistes us en dono però per cada pista restareu un punt a guanyar...
aquest és facilet eh!!! és per posar-nos a to.

Del tot correcte la teva resposta Seny eh, era un cep, no tens punts perquè era l'estrena però tens el reconeixement de tots nosaltres...

mmmmmm

Quina foto més xula Lu!!!! t'agafen ganes d'anar a buscar bolets i sobretot de menjar-ne. Quin dia hi anem?

Actualitzem-nos, no?

Hola Blogsburians, m’estreno (una mica tard, ja ho sé!) per compartir una troballa que acabo de fer per descobrir de una manera mooolt fàcil música actual: www.lastfm.es
Us heu de registrar i triar 15 grups mínim. Amb això teniu una emissora pròpia que va posant aleatoriament cançons d’aquests grups. Però el que està molt bé es que per cada grup et suggereix d’altres que fan un estil de música similar.
Jo, per exemple, he descobert tota una serie de grups post-rock que fan un tipus de música instrumental-ambient que desconeixia, de fet cada vegada que l’escoltava per casualitat en algun lloc em quedava flipat i l’havia estat buscant i no sabia com donar amb ella:
Dirty Three, This will destroy you, Godsped you! black emperor, Mogwai, A silver Mt. Zion….
Proveu-ho i deixeu-vos portar per les recomanacions... segur que trobareu coses molt interessants!!!

Comptador de visites

En quant al tema del comptador de visites hi ha dos noticies, una de bona i una de dolenta.

La bona:
Despres d'una bona estona navegant (en tots els sentits de la paraula) per aquests blogs de Deu ja tenim comptador de visites al blog.

La dolenta:
El malparit a començat a contar des d'avui.

Així que a veure si li fotem canya i el promocionem!!

Acta Sopar 5 de Setembre.

PARTICIPANTS > 8
Marx, Evinci, Gates, Belotodo, Apel, Sexual, Núria i Wolf.
Cal destacar l’esforç realitzat per Sexual i la Núria per incorporar-se al debat tot i les dificultats d’agenda, així com el prometedor debut de Núria a qui animem a cercar el seu nom blogsburià (tasca per a la que, ho vulgui o no, rebrà la desinteressada col·laboració de la resta de blogsburyans).


TERRENY DE JOC > EL REFUGI DE TEIA
Després d’una dura escalada on Gates i Belotodo van sorprendre a la parròquia amb la seva capacitat de superació, la recompensa va arribar amb una ubicació fantàstica amb vistes nocturnes espectaculars sobre la costa i Barcelona. Felicitacions a Marx per la proposta.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, el sopar es va celebrar en una mega-taula “rectangular” que durant el trasllat va estar a punt de rebentar els ronyons d’alguns assistents (entre els que jo m’hi conto).


CRONICA
Ben aviat es va copsar que el tema proposat per Wolf, la clonació, superava amb escreix la capacitat intel·lectual dels assistents, cosa que per altra banda, com passa a les tertúlies radiofòniques, no va limitar els comentaris dels blogsburians que fins i tot van debatre sobre mètodes de trasplant de cervells amb connexió de neurones inclosa. En general però, es van imposar les tesis de clonació per temes terapèutics del sector conservador, tot i les moltes dificultats per trobar raons per a la seva prohibició. Posteriorment es van tractar temes tan diversos com si preferíem viatjar al passat o al futur, la necessitat de militar pel catalanisme, el futur del blogsbury i d’altres.
Bona qualitat del càtering 2+2, del que cal destacar les patates al caliu que van acompanyar els pollastres, així com el Vallmora negre que va portar Marx demostrant que els vins de la nostra D.O. Alella no tenen res que envejar a d’altres més anomenats.


1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

RIKARL MARX, catalanista
Va liderar el sector anti-clonació sense ser capaç de la més mínima argumentació. Famós per les antigues postures anti-mòbil en el passat, va mantenir-se fidel als seus principis. Les seves limitacions científiques el van portar a treure el debat de la militància catalanista on, ja còmode, va defensar la seva croada catalanista i, com no, va repetir l’anècdota del públic del Auditori cosa que va poder amb la paciència ... d’Evinci !!

EVINCI, ideòloga
Gràcies a la seva força interior va poder superar el fet traumàtic de veure com es perdia en una segons, i dins el nou Freelander, tot el cafè que va estar preparant durant la tarda. Va actuar com a ideòloga del sector anti-clonació basant-se en la atrofia genètica que provocaria l’ús massiu de la clonació en substitució de la reproducció sexual. Va defensar un cop més la idea de debat sobre un llibre comú ... ho aconseguirà?

LU GATES, combativa
Desprès de defendre la necessitat que el grup de Blogsbury abandoni les postures massa políticament correctes, va adoptar el difícil i meritori paper de contrapès a la ofensiva nacionalista de Marx posant-se al lloc de la visió que en ocasions es pot tenir de fora de Catalunya, això si, aprofitant l’absència ... d’Anna Sac !!

ISA BELOTODO, terapeutica
El seu excés de pes no va limitar la seva pujada al refugi cosa que va posar en entredit les excessives precaucions de Wolf i Sexual. Defensora de la clonació amb finalitats terapèutiques, quan realment va disfrutar a tope va ser durant el debat sobre transplantaments de cervells, mans postisses, úters de lloguer i d’altres temes mèdics on es va trobar molt suelta. Va mostrar-se enèrgica en el debat sobre si viatjar al passat o al futur, destacant la profunda interpel·lació que va fer a Wolf: ... I tu que cony faries al futur si no t’enteraries de res?

MIKEL APEL, terrorífic
El fet d’haver-se documentat amb antelació al debat no li va servir per imposar-se als sectors més estripadors del debat. Va simpatitzar amb les tesis obertes al canvi clonacional. De tota manera, les seves intervencions més destacades van ser producte del pànic davant un imminent atac amb serra mecànica per part d’algun psicòpata. Així, durant la inesperada visita del vigilant forestal, va suplicar en veu baixa que el convidéssim a cervesa per fer-nos amics d’ell i posteriorment va prohibir a Marx que abandones el grup al·legant que totes les pel·lícules de terror comencen amb el que es separa del grup ... i no torna!!

VIDALSEXUAL, especialista
Va demostrar la seva potència física amb una pujada meteòrica tot just després de golejar a la final del casino. En arribar va rebre una avalantxa de requeriments per la seva qualitat de biòleg en la que va demostrar les seves dots d’educador expert. On va crear dubtes va ser en la seva qualitat d’analista esportiu, en afirmar reiteradament que el seu indiscutible ídol futbolístic de la infància va ser ... Rikarl Marx !!

NURIA, integrada
Als pocs minuts de la seva introducció ja va mostrar-se com una blogsburyana més que sens dubte aportarà unes gotes de racionalitat que bona falta li fan al grup. Accidentalment, va provocar el inici del debat catalanista en comentar i recomanar el musical “Spamalot” ... tot i ser en castellà!!

PERE WOLF, perplex
No es va amoïnar pel fracàs del tema de discussió triat i va erigir-se en l’ inconscient que defensà la posició del “i perquè no” a la clonació, fruit de la seva tendència favorable al canvi. Es va mostrar perplex davant el fet de la manca de curiositat de molts blogsburyans per viatjar al futur i sobretot en veure com els seus suposats companys s’escaquejaven vilment de crear una agenda d’organitzadors de sopars ... però hi tornarà!!


PROPERA JORNADA: 4 d’Octubre (dissabte)
Davant l’imminent estrena de “Vicki, Cristina, Barcelona” de Woody Allen, el grup de Blogsbury va decidir realitzar una jornada cinèfila consistent en la visió conjunta de la pel·lícula per la tarda i el posterior cinefòrum durant el sopar. Aquest fet va provocar la conveniència de traspassar la cita de Divendres a Dissabte!! ... Ull amb les agendes !!

Ahir es va inaugurar a l’edifici del mercat (Masnou) una exposició de fotografies de l’Índia. L’autor és l’Héctor Zampaglione, argentí que ja porta més de 20 anys vivint a Masnou.

Us aconsello passar-hi, les fotos de l’Índia sempre solen ser espectaculars, diuen que no és gaire difícil fer fotos maques allà, pels colors i perquè tot és exòtic... però aquestes són molt chules, de veritat. La majoria a blanc i negre i de mida bastant grans.

Les fotos són “poètiques” ...un moment, que ningú posi els ulls en blanc! vull dir que tenen una atmosfera molt suggerent. Hi ha poques “coses” en cada foto, són bastant “netes” i la majoria estan envoltades de boira. No cau en el tòpic de la denúncia social i sí que busca reflectir coses boniques.

Ja direu alguna cosa si us hi passeu, per part nostra (Apel i Gates) totalment recomanada.

http://www.hectorzampaglione.com/

Les Particules Elementals

Michel Houellebecq

Edicitat en català per Anagrama / Empúries.

En el segon intent (el primer cop vaig abandonar el llibre) he aconseguit enganxar-me de veritat en aquest llibre que en certs moments pot semblar una estripada a base de sexe.

El més decadent del nostre temps es mostra sense cap mena de filtre: families desestructurades, individualisme social, sexe obsesiu, dificultats comunicatives, manca de referents, etc... I això ho enamarca en un contexte de canvi social trascendent despres de deixar enrera els referents religiosos i veure que no n'hi ha prou amb la busqueda del plaer individual.

La historia gira entorn de les vivencies de dos germanastres amb quasi res en comú, be una cosa si, son victimes de la nefasta o nula educació rebuda per la generació que va viure en plenitut el maig del 68. Tot i l'ho perduts que estàn tots dos i la seva fredor te'ls acabes estimant.

Segurament el sexe ocupa un espai excesiu en certs moments però, globalment per a mi, un llibre dels que val molt la pena.

Per si algú ho prefereix, avui he descobert que existeix la pel.lícula.

Debat sopar blogsbury

Com ja hem comentat separadament el tema de debat per aquest divendres és bastant bestia:

S'han de posar limits a la clonació d'humans? Perque?

La inspiració prove del llibre de "Les Particules Elementals" on Houellebecq presenta un nou estadi de la humanitat a partir de la clonació on com a consecuancia de la qual la sexualitat i la parella queden totalement deslligades de la reproducció.
També en aquest nou estadi es supera la etapa individualista actual per pasar a una nova molt més social.

Ahí queda eso.

Qualsevol altre tema que generi debat acalorat serà com sempre benvingut.

CRIDA A TRES BLOGSBURIANS

Crida a tres blogsburians que trobem a faltar des dels inicis d’aquest blog i que encara no han NI saludat... Pensàvem que les vacances haurien estat el moment clau per comptar amb la vostra col·laboració i gaudir del vostre ingeni i sentit de l’humor però... haurem de seguir esperant.
Així és que res, espero augmentar, amb aquestes paraules, la pressió que recau sobre vosaltres tres i que us sentiu una mica més endeutats, si és que es pot, amb els vostres amics.

Apa,

Ànims Apple, Seny i Ladro!!!!

Bruce a youtube. Espectacular!!

La qualitat dels videos obviament no és bona però transmeten molt les vibracions desde molts llocs del camp. Anava a posar-ne un parell però m'he engrescat perque youtube ja està farcit. Gallina de piel!!

the river


out in the street


waiting in a sunny day


hungry heart

Ja soc una blogsburyanna SAC com déu mana!!

Val Wolf... he captat la indirecta.... M'he proposat entrar al blog i ho he aconseguit!!ja no podia deixar passar més dies sense estar a la llista de contribuïdors, o sigui que ja puc fer entrades i dir el q em sembli.
La crònica de l'últim blogsbury fantàstica, com sempre!!!!
I sobre el concert del Bruce només puc dir-vos que "la envidia me corroe". Realment segur q va ser fantàstic pq tinc altres amics que hi van anar i tothom va al.lucinar per un tub. I a més de la bona música, de la seva simpatia, etc. és que jo amb ell faria.... mmmm... vaja! que és un estil d'home que t'ho activa tot!!
Val, ja no m'enrotllo més. Bé, una cosa i prou, el dia 9 no hi soc pq marxo de vacances. Reserveu lo de Sant Mateu per més endavant, eh?

Estem ja en decadencia?

Estimats blogsburyans,

L'ultima acta m'ha fet adonar-me d'un detall: Entre acta i acta no hi ha hagut cap nova entrada!! I a més, encara alguns de vosaltres no esteu donats d'alta com a contribuidors ... Imperdonable!!

Està clar que tan jo com Gates, degut a la nostra limitada activitat laboral hem pogut ser més actius però, tot i que Blogsbury és més que un blog (sembla un slogan), si que estaria bé que el Blog fos el nostre punt de trobada cultural entre les reunions mensuals.

Ara que us venen les vacances us proposo que feu com els nens amb les "vacaciones santillana" i us motiveu ha escriure alguna entrada per agafar la práctica (no és més llarg que escriure un email!!). Tot i que, com vaig dir en una de les nostres reunions, la motivació ha de venir de dins aqui us deixo algunes frases per ajudar-vos en aquest proces:

"Nada grandioso se crea de repente", Epicteto.

"Yes, we can", Obama.

"Yes, weekend", Belotodo.

Wolf.

BRUCE, BRUCE, BRUCE, BRUCE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Com tots sabeu sobradament, aquest cap de setmana, uns quants blogsburians (l' Evinci, el Marx, el Wolf i jo) vam poder assistir al concert del Bruce.

Ja sé que entre nosaltres tenim al Rikarl que és un dels màxims coneixedors de la trajectòria musical del Bruce i per tant no sóc la més indicada per fer una crònica del concert, però només vull dir que va ser espectacular, que es va deixar la pell durant més de tres hores i que de tots els concerts que he anat, aquest ha estat dels millors que jo he vist mai, no tant pel nivell musical i per la qualitat del so ( que en alguns moments no va estar a l'alçada) sino per la seva entrega envers el públic. En fi, en dues paraules IM PRESSIONANT!!!!

Acta Reunió 11 de Juliol

PARTICIPANTS > 6
Evinci, Gates, Apel, Sexual, Belotodo i Wolf.
Marx tot i la seva absència (deguda a un suposat sopar laboral) va estar connectat a distancia en diversos moments del debat, arribant a incorporar-se als darrers minuts.


TERRENY DE JOC > LA PLATJA DEL MASNOU
Immillorable. La proposta de Gates va resultar tot un èxit. Tant la ubicació propera a Premià (prop de les onades i les roques al mateix temps) com l’attrezzo (gran “estovalla-picnic” subministrada per Evinci) i com l’equilibrada aportació culinària van ser excel·lents.
La nit, en línea amb la temàtica, va començar humida per acabar escalfant-se durant el debat.


CRONICA
El sopar es va iniciar en un clima de falsa calma on tothom semblava natural però on certament la tensió es podia tallar. Ben aviat però, els tertulians van iniciar un calorós debat on curiosament els protagonistes van acabar sent un munt d’amics desconeguts que vivien i es plantejaven un seguit de qüestions sobre sexualitat.
La conversa dons, va anar desde les primeres (i solitàries) experiències, a les darreres innovacions i varietats com el sexe tàntric, vivint-se un moment de màxim èxtasi conjunt quan vidalsexual va aportar mostres dels darrers productes oleics, molt adequats per a multitud d’usos i aplicacions.
El debat va viure també moments de gran intensitat amb l’absent Marx, a qui se li van enviar una avalantxa de sms’s a més d’una trucada massiva on els assistents van proferir tota mena de sons guturals que van provocar la sorpresa i enveja dels solitaris pescadors colindants.
La festa va acabar amb l’esperat debut del prometedor grup Blogsbury Guitar Trio (duo per l’absencia de Marx) amb arranjaments vocals de tot tipus per part de les sensacionals solistes femenines.


1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

EVINCI, satisfeta.
En el capitol culinari va començar sent adulada pel seu guacamole. Entrant en matèria, va defensar amb convenciment i a contracorrent la possibilitat de no necessitar noves i variades experiències en cas de relació satisfactòria. Per contra, no va dubtar a exterioritzar crits (que no eren d’alegria) que no contribueixen a la tranquil·litat conjugal de Marx.


ANNA SAC, lliberada.
Va aportar una visió més “actual” del tema que la resta de tertulians. Com en ella es d’esperar, contràriament a lo políticament correcte, va dinamitar el debat afirmant que “el tamany si importa”. El grup, sorprès i atordit, es va limitar a acceptar que el que importa es que no estigui fora dels marges de sentit comú (tambè per dalt) i Vidalsexual va aportar una visió científica en informar sobre les diverses tipologies existents i els sorprenents “efectes multiplicadors”.

LU GATES, buscona.
Va actuar com a “mosca collonera” en treure diversos temes polèmics com: “en la varietat està el gust?”, “que opineu dels trios i intercanvis?”, ... Finalment, potser víctima del alcohol com es sol dir quan interessa, va anar més enllà i va realitzar uns inesperats tocaments a la cama de vidalsexual que, el molt innocent, va delatar als demes contertulis.

MIKEL APEL, engatillat.
Va erigir-se com a fan incondicional de la genial frase de Woddy “el sexe nomes és brut, si és bó”. El que no sabem, és si consecuencia de la interpretació erronea d’aquest comentari, va acabar patint un furibund atac a traïció i per la reraguarda per part de vidalsexual que quasi el va deixar mirant a Palma.


VIDALSEXUAL, lubricant.
S’esperava molt d’ell en aquesta nit i no va decebre. Va estar en tots els fregaos i va ser l’autor d’un moment estel·lar de la nit en aportar mostres d’olis lubricants d’aplicació ludico-festiva. Va abandonar la vetllada precipitadament en un alo de misteri afirmant que havia quedat per córrer despullat per Premia. No se’n saben més detalls.

ISA BELOTODO, exhausta.
Va començar critica i irònica davant de les actituds que va considerar “sobrades” per part d’alguns participants masculins (en el cas de Wolf potser en base a informacions privilegiades). Posteriorment, víctima del ritme frenètic de la nit, va decaure progressivament fins a adoptar una descarada posició horitzontal que ja no va abandonar.


PERE WOLF, interruptus.
Va iniciar el debat sexual amb força aportant unes interessants consideracions sobre les bondats del Calipo com a eina d’entrenament personal. Durant el debat, va mostrar-se “tàntric-escèptic” fet que va provocar que se’l tatxes de simple. Finalment, durant el concert, va tenir una actuació plena d’interrupcions, víctima de la “no espera” de les cantants que, sense cap pietat, anaven al seu rotllo.

RIKARL MARX, testimonial.
Veient el fracàs del seu sopar laboral i les expectatives creades al sopar de Blogsbury via mobil i sms, va aparèixer als darrers minuts amb l’esperança de pescar “a rio revuelto”. Lamentablement per ell, els seus companys ja ho havien fet tot i es trobaven en la fase de relaxació final.


PROPERA JORNADA: 9 D’AGOST.
Degut al desbocat interès de Martaladro per participar en el passat sopar (no sabem si per el tema del debat o per la ubicació) la data queda ja fixada a la seva conveniència.
En quant al tema del debat queda pendent de determinar si es fa una segona part sobre sexe, ja sense tabus (vull dir amics), o si es busca tema nou.
Es clar que, ....hi ha algun tema més?

Visca Blogsbury!!

Acta Reunió 6 Juny 2008

PARTICIPANTS > 6
Ladro, Seny, Gates, Belotodo, Apel i Wolf.
Pels que no veu assistir a la reunió permeteu-me que us introdueixi els 2 primers col·laboradors:
Marta Ladro (taladro pels amics): el seu nom deriva de la seva incontinència verbal junt amb una dilatada experiència professional en l’àmbit dels taladros elèctrics.
Jordi Seny (diseny pels amics): el seu nom deriva de la seva capacitat reflexiva junt amb les seves inqüestionables aptituds professionals en l’’àmbit del disseny.
Els noms proposats per Wolf van ser acceptats unànimement, inclosos els afectats.


TERRENY DE JOC > PLA DE LA GARSA
Van haver certes discrepàncies a l’hora de valorar el terreny de joc. Va ser el típic camp de dimensions reduïdes on la força física sol imposar-se a la tècnica. Com a exemple, destacarem la brillant interpretació que Jordi Seny va fer d’aquesta tàctica del cos a cos llençant en un moment donat un got de vi per sobre de Lu Gates a fi d’inhabilitar-la de la discussió durant una part del debat. D’altra banda, els postres van permetre rememorar certes escenes de Elegy en tant que Seny i Wolf van poder demanar unes apetitoses “mamelles”.
I com sempre, tancant el restaurant els últims amb diferencia.


CRONICA
Abans que res voldria fer uns breus agraïments:
Cal agrair a riKarl la seva brillant idea de proposar el debat en torn a Elegy dons va resultar una pel·lícula amb prou substancia per fer un Blogsbury d’alt nivell (això si ell ni va venir ni encara no la vist, però be Marx mai va ser un exemple de coherència).
I també cal agrair a Gates la seva capacitat de sacrifici en pro del Blogsbury, que quan el grup li ha requerit, ella ha sigut capaç de vèncer totes les pors i adentrar-se en el desconegut mon de una sala de cine, que per més inri va resultar ser La Calandria.
Anant a la qüestió, la valoració global de la pel·lícula va ser força bona per part de tots els assistents. El fet que Ladro i Seny no l’haguessin vist va obligar a fer una sinopsi molt detallada del film i va contribuir a treure el màxim de matisos. La diferencia de objectius a les relacions entre home i dona (mentre a l’home li prima l’exterior, la dona busca més l’interior), la dificultat d’envellir, la importància de la bellesa, la excel·lent rítmica de la pel·lícula (on fotografia, música hi col·laboren molt), les relacions amb diferencia d’edat i un munt de coses més!!


1 PER 1 (d'esquerra a dreta)

MARTA LADRO, ascendent
Va anar de menys a més. El seu cansament inicial fruit del seu accelerat ritme diari va deixar pas ben aviat a una Marta dinàmica, implicada i motivada fins al punt que va acabar el sopar comentant a Jordi amb insistència (sense arribar al nivell taladro) que havien d’anar a veure la peli. La seva sorollosa rialla es va mantenir en un nivell acceptable en tot moment.

JORDI SENY, despert.
El seu esperat debut no va decebre ningú. Va seguir amb molta atenció la descripció del film amb interessants preguntes que van obligar els narradors a matissar be els detalls. Va mostrar-se molt implicat fins el final quan va proposar activitats del tipus “Teatre + Tapes”. Per contra, les seves excuses no poden fer-nos passar per alt la seva injustificada agressió a Gates.

LU GATES, cinèfila.
La gran sorpresa de la nit. Va estar omnipresent en les discussions de Elegy fins al punt que va semblar l’Alex Gorina fet dona (be, ja se que això tampoc és tan difícil d’imaginar). Va qüestionar la societat de perquè no hi ha més parelles on la dona sigui més gran que l’home tot i que va acceptar que tampoc a les dones els interessen els jovenets de 20 anys (a ella que no li toquin en Richard Gere).

ISA BELOTODO, crítica.
Tot i la seva gran admiració per Isabel Coixet, va criticar les declaracions on deia que “aquesta és una pel·lícula molt dura de veure per als homes”, perquè segons Belotodo això és una visió massa femenina del que pensen els homes. En plena discussió sobre bellesa i envelliment va confessar que la seva admirada i sorprenent morenor es devia al ús de “toallites maquilladores”, cometent tot seguit l’error infantil de demanar al redactor de l’acta que ometés aquest detall.

MIKAEL APEL, precís
Va aportar els detalls més fins en la descripció de la pel·lícula fent gala d’una memòria superdotada i enllaçant “frames” (perdó pel tecnicisme) com el de la finestra en diferents moments de la pel·lícula. La seva doble vessant artística “musico-pictorica” va ser de gran vàlua a l’hora de valorar la part més artística del protagonista de qui va quedar admirat (Gates, ojo al dato).

PERE WOLF, narrador
Malgrat el seu escepticisme inicial cap al film va rendir-se al per ell més interessant film d’Isabel Coixet potser pel fet de no ser tan lacrimogen i més contradictori que els anteriors. Va liderar el rol de narrador per a la parella Seny-Taladro amb la inestimable col·laboració de la resta de blogburyans. Va defendre la idea d'atorgar uns Premis Blogsbury (millor llibre, millor pel·lícula, millor obra de teatre, ...) a final d’any.


PROPERA JORNADA: 4 DE JULIOL
Santa Isabel a Catalunya i Indepence Day als EUA.
As usual, s’admeten voluntaris per restaurant i temàtica, però ....“No se me aglomeren por favor!! “

Fins aviat blogsburyans!!

El blogsbury de l'estiu

Proposo que el Bolgsbury de juliol o agost, el més calorós, sigui un sopar-picnic a la platja.

...conversa sota la llum de la lluna i les estrelles, qui vulgui podrà cridar, fer muntonet, tirar petards, els valents és clar. Suposo que a la immensitat de la platja-desert d'Ocata en Michel Apple no ens farà ssssssssssssssssh ni en Pere Wolf intentarà frenar els excessos dels exaltats no?

Es podria traslladar el de setembre a finals d’agost, si tots som aquí, es podria fer el divendres 29 d’agost. Què us sembla?

I el tema? aquest pot ser fortet.

i ja seria la pera de cumbayà si ens delectessin amb el so dels Blogsbury guitars trio en directe ...perquè es veu que ja en són tres... tot això sense pressionar ningú eh!

Los boicoteos del inconsciente

Hola Blogsburians!

Aqí teniu un article que em va agradar i diu coses interessants, al final fa referència a un dels temes de les nostres trobades, el positivisme, la llei de l’atracció, the secret, etc...

M’ha semblat interessant la idea de fons: que tenim un inconscient que és capaç de fer-nos anar cap aquí o cap allà i que la majoria de vegades fem les coses sense adonar-nos que decideix “ell” per nosaltres.
Si sabéssim perquè fa les coses que fa o perquè pren unes actituds i no unes altres potser viuríem millor... qui sap.

...en fi, tot filosofades per qui tingui ganes de "perdre" el temps..!

http://xavierguix.files.wordpress.com/2008/02/xavi.pdf

Paco Meralgo

Lloc cèntric, Muntaner cantonada amb Còrsega, un espai acollidor i modernet, amb bon servei, simpàtics i per feina, (no rotllo Taktika Berri... escàs, selecte, tibat) i, el més important, bones tapes. El preu carillo, entre 25 i 30, amb una cerveseta o una copa de vi. Seients taburet, o sigui que no és per estar-s'hi tres hores. Imprescindible reservar si aneu en hora punta o més de dues persones.

El tàrtar tipus tapa, damunt una llesqueta, tenia molt bona pinta, i el Pepito de vedella bona pinta i bon gust, molt tendre.

Us el recomanem.

http://www.pacomeralgo.com/

JUNTS I PROU

Com no vaig acabar-me el llibre (era la pàg 216 i no m'enganxava), tant i tant recomant per EVinvi, hem vist la peli i així he sabut el final.

La peli està molt bé, és molt agradable de veure, amb una estètica i colors molt típica de les pelis franceses. I més, si la protagonitza l'Audrey Tatou, l'Amelie que després va fer la versió del Codi Da Vinci (la meva companya de casa, evidentment, ja sabia aquest codi...), que deu haver fet una dieta increible per poder interpretar l'extremadament prima Camille.

Us la recomano, surts amb ganes de viure. De viure les coses senzilles de la vida (tema relacionat amb la primera trobada blogsburyana), enamorar-se (inclus d'algú molt diferent a tu), tenir bons amics sense sexe, com en Phillibert i Camille (tema tocat de refiló a la 3ra trobada), i fer feliç a una iaia (la Paulette).

Els que l'heu llegit trobareu a faltar més descripció i interiorització dels personatges, però us agradarà. No com altres pelis que no tenen res a veure amb el llibre.

Acta Reunió 2 Maig 2008

PARTICIPANTS > 6
Anna Sac, EVinci, Isa Belotodo, riKarl Marx, vidalsexual i Pere Wolf.
Lo que suposa una quota de dones políticament correcte: 50%. De totes maneres, aquesta quota que es veu àmpliament superada si ponderem la “possessió de paraula”, on gracies a la debutant Anna Sac, les dones es van imposar clarament amb més d’un 70%.


TERRENY DE JOC > LA FERRERIA
Va ser un gran encert per la seva gran qualitat culinària (sensacional bonítol en escabetx), disseny cuidat i la original taula ovalada (variant acceptada pel grup).
Des d’aquí també volem agrair la paciència de la mestressa davant la extrema tardança en la tria dels plats (en certs moments no feiem ni p. cas), el volum de la conversa (on destacaren riKarl i Anna) i sobretot per no haver expulsat riKarl davant la pregunta chorra del dia: “el chuletón el portareu en un plat?”. No cal dir que els altres blogburyans hi van treure el suc oportú, fins i tot amb la complicitat de la mestressa del restaurant.
He deixat pel final el fet emotiu que suposa haver celebrat una reunió de Blogsbury en el recinte que va veure créixer vidalsexual i on estem segurs, fent honor al seu nom, ha donat grans tardes de gloria.


CRONICA
La reunió d’ahir es va iniciar a la residencia Caus-Ramon on el novell però virtuòs guitarrista Pere(t) va dedicar uns minuts musicals als presents, motivant expresions d’admiració i fent plantejar-se tant a riKarl Marx com a Anna Sac (que va posar veu al tema “wish you were here”) futures incursions en aquest terreny. L’esperit artistic dels Blogsburyans no sembla tenir aturador.
Passant al tema del dia proposat per vidalsexual: “tot el que és fàcil és poc motivador?”, deu ni do el que va donar de si. Tot i que va acabar amb unanimitat pel NO van haver interessants discussions on es va parlar de la satisfacció davant la superació del repte (Isa Belotodo), la necesitat de canvis estimulants (EVinci), l’art de fer les coses fàcils (faceta en la que vidalsexual és un reconegut expert) i el fet que la motivació és quelcom intern i independent de la dificultat de les coses (on Pere Wolf es va mostrar força insistent). Tambè va quedar clar que a riKarl no li motiva gens, PERÒ GENS, jugar de lateral en un equip de futbol (per si a algú li interessa).
Posteriorment al tema del día, el debat es va desbocar parlant de si es posible la amistat home-dona sense interesos ocults (vidalsexual va ser el més ferm defensor d’aquesta posibilitat), de si es més profunda la amistat entre dones que entre homes (on Anna Sac va estar contundent en favor de la amistat femenina), i d’altres temes interns de operativa del grup de Blogsbury (on davant la posibilitat convidar “guest stars”, Anna Sac va fer honor al seu nom i es va negar, peti qui peti, a parlar castellà malgrat la posibilitat de invitats foranis).
Finalment, es va acordar que en la propera reunió es discutiria sobre la última pel.licula de Isabel Coixet “Elegy” i que al Octubre hi haurà un Blogsbury especial anant a veure la peli de Woody Allen. Tambe a la propera reunió hauriem de proposar llibres a llegir al estiu per comentar despres. S’ens gira feina, nanos!!


1 x 1 (d'esquerra a dreta)

ISA BELOTODO, riallera.
Va disfrutar del to desenfadat de la reunió “descollonant-se” de les bromes surrealistes dels blogburyans (per exemple, davant la proposta de utilitzar “traductor i pinganillo” en cas de no catalanoparlants). Cinèfila empedernida va donar clar suport a les propostes de discussió sobre Elegy i Woody Allen, i com no, va aprofitar l’avinentesa per rememorar els seus temps de guionista a Punt UB (junt amb Anna Sac) i per reclamar la projecció a les pantalles del infame guió.

ANNA SAC, fulgurant.
Gran debut el seu. La seva irrupció en el grup no va deixar a ningú indiferent. Va lluitar tots els debats amb intensitat i va tenir “piques” principalment amb els homes de la taula, sent el contrapès femení perfecte als arrauxats comentaris de riKarl (de fet son cagats!!). S’augura com a element clau del Blog (si soluciona els seus problemes informatics). En demerit seu, cal dir que en alguns moments va baixar el nivell del debat traient el tema “Ventdelplà” com a eix de la conversa.

RIKARL MARX, decibèlic.
Malgrat la irrupció d’Anna Sac va mantenir el seu paper preponderant durant el debat. Això si, degut al seu elevat to de veu, Pere Wolf (víctima de la coneguda “vergonya aliena”) es va veure obligat a cridar-li l’atenció en diverses ocasions. Tambè va ser increpat per vidalsexual per defensar la dificultat de la sincera amistat home-dona etzibantli un “això que dius és una tonteria!!” (precisament en una de les poques ocasions en que potser no ho mereixia).

EVINCI, increpada.
Va tenir un paper molt actiu tant en el debat del dia, on va reclamar el canvi com a font de motivació, com en els temes posteriors on curiosament va ser qui millor va defensar el valor de la amistat entre homes. Però sobretot, va portar amb molta dignitat el fet que un nom alternatiu i no aprovat, promogut per riKarl, fos motiu de controvèrsia i pitorreo durant tota la nit. Finalment, va abandonar la taula llastimosament a l’hora de pagar el compte (fet que tambè riKarl va confirmar com a habitual).

VIDALSEXUAL, amonestat
Despres de la critica rebuda en l’acta de la reunió anterior, va començar amb moltes ganes liderant el debat proposat per ell mateix (qui millor que ell pot parlar de si l’ho fàcil pot ser motivador!!). Va mantenir intensos debats, entre el que va destacar el mantingut amb riKarl, a qui en la defensa de la sincera amistat home-dona, va arribar a insultar greument.
Nota: Des d’aquestes linies volem dir que el comportament d’aquest energumen no representa per res el esperit civilitzat i profundament democràtic dels Blogburyans.

PERE WOLF, artista
Emocionat pels elogis rebuts als prolegomens per el seu vibrant concert, va pendre una actitut participativa durant tota la nit. Va intentar en tot moment frenar els excesos de riKarl i Anna i nomès ho va conseguir en part. Va ser titllat d’home sensible que sap parlar de sentiments i vol arribar al fons de les coses (com les dones) lo que l’aproxima perillosament al confús terreny dels metrosexuals.

CRÒNICA DEL PARTIT, dedicada a les girls.

Vam fer venir als sogres a veure el Barça-València perquè per Nadal els haviem regalat les entrades ..gran regal! deuria pensar el meu sogre després del partit, ell és dels que ho viu molt.
En Mikelapel: "les comprarem pel final de lliga que segur que serà més emocionant" i jo: "sí, el Barça estarà a punt de guanyar la lliga i serà un bon partit" vam reflexionar nosaltres amb molta positivitat...

Entrem al camp entre guiris i socis, més dels que ens pensàvem, i resulta que tenim bons seients, en mig mateix del camp, i ni molt amunt ni molt avall, perfecte. Només el detall del sol, que hagués estat millor a l’ombra ...una solana que ens queia al damunt que ens rostíem, tinc agulletes al braç d’aguantar l’Avui damunt del cap.
Però era igual, jo només esperava l’himne, que sabia esborraria qualsevol “ombra” d’incomoditat, era el moment que més esperava de la tarda: un nus a la gola, els pelets de punta i és que per un moment sento de veritat que som més que un club...
Què va passar? Doncs que de tant xiular no se sentia bé, la primera estrofa, que és la que em sé, no se sentia res de res, poc a poc la gent va anar baixant el volum i el tenim un nom que el sap tothom ja vaig poder sentir-lo, i cantar-lo ...sense aspamientos, és clar.

I el partit. Què us puc dir del partit? Què guay la primera part amb l’Henry, Isa Belotodo, amunt i avall davant meu, moníssim nena, semblava que ballés de puntetes banda amunt i banda avall, amb una finura i un estil... pim pam pim pam i se’n sortia de tot, què bé ho va fer! Quina elegància! El millor sense cap dubte! Això és futbol!!! i no un Eto que només sabia queixar-se i rabiar perquè li prenien la pilota o la perdia o la deixava perdre, què burru, fatal, jo el deixava sense jugar fins que marxés, vete ya a un equipo que gane títulos no? i després una falta per no anar a Madrid... covard...

Festival de gols: un, i un altre, i un altre... la meva sogra, aguantant l’Avui damunt del cap, se’n feia creus pobra...

Molt mono en Messi i en Puyol, a aquests dos pels cabells els diferenciava encara que estiguessin lluny, però la resta no els controlo i per tant no puc fer un 1x1 Pere.

En fi, tot això, Força Barça, evidentment, però jo els pagaria de 30.000 a 60.000 € l’any, “en funció de l’experiència i los valores aportados”, i andando.

"elegy"

proper divendres 6 de juny, debat sobre l'última peli de na Isabel Coixet

Proposta Classics

Hola Blogsburians,

Una proposta. Ja que anem del rotllo culte crec que estaria be que introduissim tambè tots aquells llibres classics que hem llegit (si és que algú n'ha llegit algun de sencer). Es a dir, Cervantes, Homero, Llull, Dante, Shakespeare, Dickens, Moliere, Kafka, Dostoievsky, Poe, Machado, Garcia Marquez, Lorca, .... (riKarl, el llibre d'en Charly Rexach no el considerem classic perque encara es viu) .
Penso que estarà bé coneixer critiques dels classics desapasionades i politicament incorrectes si cal, però això si, sabrem del cert que el que opina se'l ha llegit !! Ha arribat l'hora de canviar els referents de la literatura universal!!

LOS FALSIFICADORES (Die Fälscher)

***Interesant

L'Oscar d'aquest any a la millor pel.licula extrangera se'l ha emportat Alemania amb una peli que et fa estar ficat però no massa més. La historia es situa a Mathausen (on per cert moriren bastants catalans) i explica una historia de supervivencia. El actor principal ho fa molt bé (m'encanta el seu fisic de capo de la mafia) però al guió li falta algo més. Com sempre hi trobem imatges culpidores de la barbarie que fan dubtar de la condició humana.

Com veureu he posat 2 posters: el primer (home davant el mar) intueixo que és l'original, el segon (esvàstica amb bitllets) imagino és el marketinià post-oscar i el que trobareu al cine. Jo sens dubte, i malgrat la meva professió, hem quedo amb el primer (que te força un cop vista la pel-licula).

En definitiva, és una opció valida en la cartelera actual però de "Nivell Calandria" (pot no justificar un desplaçament en cotxe).

LAS HORAS

TOTS DEMPEUS !!

Inicio el capitol de pel.licules amb un homenatge a la nostra fundadora honorífica Virginia Wolf. Cap blogsburià "que se precie" pot no haver vist aquesta obra mestra injustament superada l'any 2002 en la carrera als Oscars per la patètica "Chicago" (tot perque en Richard Gere hi ballava i cantava una cançoneta ... ho sento Lu però es així).

La obra es basa en la historia que durant un sol i angoixant día viuent 3 dones en époques diferents, totes elles relacionades a traves de la novela "la Sra. Dalloway": als anys 20 N. Kidman (com a Virginia Wolf) la escriu, als anys 50 Julianne Moore la llegeix i als anys 90 Meryl Strep (com a Sra. Dalloway) la viu.

Per mi es ABSOLUTAMENT SENSACIONAL i hagués merescut els 5 oscars grans!!! : millor pelicula, millor guió adaptat (la novela base és d'un tal M. Cunningham), millor actriu (la irreconexible N. Kidman que si el va guanyar), actriu secundaria (Julianne Moore, que posa els pels de punta), actor secundari (Ed Harris), ....i no el de millor actor principal perque no n'hi havia cap!!

Curiositat llegida avui: Virginia Wolf patia trastorn bipolar (desconegut aleshores) cosa que explica la seva personalitat depresiva i el seu afany per arribar fins al pensament en brut (preconscient), es a dir, abans de la seva ordenació estructurada per parlar o escriure.

Un cop tots hagueu fet els deures proposo hi dediquem un "Blogsbury" homenatge com cal !!

(ja podeu seure).

PERSÈPOLIS

La seva gran càrrega emotiva, crítica i irònica han convertit Persèpolis en un còmic de referència dins el panorama mundial. L'aparició d'aquest volum integral en català demostra la importància que ha tingut Persèpolis, el primer còmic iraní de la història i un dels pocs realitzats per una dona. Amb aquesta obra Marjane Satrapi va aconseguir, a part de nombrosos i prestigiosos premis, que la historieta transcendís a la societat d'una manera espectacular i es convertís en un símbol de tolerància i llibertat.

Si no en sabeu res de res i tampoc us atrau gaire... perfecte! un dia quan aneu a dormir el comenceu i a veure si així us agafa son... tot és possible!

**** Molt interessant

LA FELICIDAD, DESEPERADAMENTE

Llibre curtet que transcriu una conferència que l'autor va donar sobre la felicitat. L'autor és André Comte-Sponville, filòsof francès.

Quan algú més l'hagi llegit parlem a veure què us sembla, si val la pena per a un futur Blogsbury.


Vaig descobrir l'autor fa uns mesos en aquesta entrevista i em van entrar ganes de llegir alguna cosa d'ell.

http://www.elpais.com/articulo/portada/economia/mercado/suficiente/crear/civilizacion/elpepusoceps/20080224elpepspor_5/Tes/

Molt interessant ****

ISLÀNDIA

Hola Blogsburyans,

Per iniciar un espai de viatges us recomano aquest article sobre ISLÀNDIA publicat al País Semanal de diumenge passat.
Entre altres aspectes de la seva cultura parla sobre la maternitat, les parelles, les separacions, els fills... sembla que s'estalvien més peles en psicòlegs que nosaltres.

És sorprenent!

http://www.elpais.com/articulo/portada/buena/vida/elpepusoceps/20080406elpepspor_7/Tes

Bon cap de setmana!

Blocsbury o Blogsbury?

En contra d'en Pere Wolf ja tenim nom!

...però Blogsbury o Blocsbury?

Doncs com a bons blogaires heu d’estar informats sobre la polèmica. La normativa catalana diu BLOC però gran part de l’opinió pública, i entre ells molts professionals, prefereix BLOG. També el llibre d'estil de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals (TV3, Catalunya ràdio...) s'ha desmarcat de la norma i literalment diuen Optem per no fer servir la forma Bloc.
Si teniu temps i ganes i voleu anar més enllà aquí teniu un article on està bastant resumit.
http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf

Em passava allò que deia el Ricarl, que necessitava explicar-ho...

La pell freda

Albert Sánchez Piñol
Editorial La Campana

En una illa deserta, quasi a la fi del món, l’única possibilitat de sobreviure és confiar en un mateix malgrat haver de dependre d’una altra persona. Això és el que planteja aquesta novel·la, la supervivència en un ambient completament hostil on la superació de les pròpies pors, el patiment extrem, l’esgotament i el permanent estar al límit de les forces esdevindran l’opció final que donarà sentit a l’existència dels éssers que en ella habiten.

Tokio Blues

Haruki Murakami
Editorial Tusquets

Toru Watanabe, un ejecutivo de 37 años, escucha casualmente mientras aterriza en un aeropuerto europeo una vieja canción de los Beatles, y la música le hace retroceder a su juventud, al turbulento Tokio de finales de los sesenta. Toru recuerda, con una mezcla de melancolía y desasosiego, a la inestable y misteriosa Naoko, la novia de su mejor -y único- amigo de la adolescencia, Kizuki. El suicidio de éste les distancia durante un año hasta que se reencuentran en la universidad. Inician allí una relación íntima; sin embargo, la frágil salud mental de Naoko se resiente y la internan en un centro de reposo. Al poco, Toru se enamora de Midori, una joven activa y resuelta. Indeciso, sumido en dudas y temores, experimenta el deslumbramiento y el desengaño allá donde todo parece cobrar sentido: el sexo, el amor y la muerte. La situación, para él, para los tres, se ha vuelto insostenible; ninguno parece capaz de alcanzar el delicado equilibrio entre las esperanzas juveniles y la necesidad de encontrar un lugar en el mundo.

Curiós incident de la mort del gos a mitjanit

Mark Haddon
Editorial La Magrana

El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher Boone, lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre autistes, aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en Christopher comença una investigació que, sense entrar en més detalls, trasbalsa la seva vida quotidiana.

* sense interès ** Acceptable *** Interessant **** Molt interessant

Acta Reunió 4 Abril 2008

PARTICIPANTS > 8
Marta, Lu, Eva, Isabel, Miguel, Ricard, Lluis, Pere.
El major numero de persones va dificultar una particpació activa de tothom cosa que Rikarl va detectar proposant la figura del moderador.

TERRENY DE JOC > ALELLA VINICOLA
Tot i que l'entorn i la taula creaven unes óptimes espectatives, la qualitat del menjar i el servei va deixar el lloc en entredit.

CRONICA
La reunió es va iniciar amb un ambient molt positiu, brindis inclòs, per la recent creació del Blog per part de Lu Gates qui es va erigint com la lider en temes de noves tecnologies com el seu nom indica.
Inicialment es va rependre el debat de la reunió anterior a fi de conclure un veredicte que va finalitzar en taules i posteriorment, es va entrar a discutir el tema del dia triat per Pere Wolf que va ser el "pensament positiu". La veritat es que el tema no va donar molt de si, tot i els esforços de la Isabel per tal de crear polemica, i es va tancar amb unanimitat: el pensament positiu no és un auto-engany.
Tambe és va decidir canviar el nom del grup de Bloomsbury per el de Blogsbury amb Isabel i Lluís com a principals promotors d'aquest nom que va rebre el suport del grup. Pere es va quedar més sol que un mussol defensant el nom originari. Eva va mostrar el seu desig de trobar un nom nou que no va saber concretar.
Finalment també es va decidir mantenir les reunions mensuals el primer divendres de cada mes, fins i tot per al proper divendres 2 de Maig que es pont. Aqui Marta va fer algun intent per valorar altres dies per facilitar la incorporació de Jordi però el grup es va mostrar convençut que divendres és el dia més addient tot i desitjar la pronta incorporació del seu estimat marit.

1 x 1 (d'esquerra a dreta)

EVA, valuosa
Va mantenir la linea positiva de la jornada anterior desdoblant-se en atac (argumentant les seves posicions) i en defensa (davant els atacs que va rebre de Rikarl Marx en materia sexual). Pel seu solid paper va ser el Deco del equip.

RIKARL MARX, polemic
Va portar la iniciativa i va llluitar totes les pilotes (fins i tot va veure missatge en el absurd video del partit filosofic). En ocasions es va perdre en debats esterils amb el servei del restaurant fins al punt de estar a punt de generar un conflicte. Sens dubte va ser Etoo.

MARTA, motivada.
Malgrat fer-se la humil en un principi, la debutant es va mostrar força activa i amb ganes tot i que encara li falta rodatge (recordem que no ha fet pre-temporada) per arribar al seu millor nivell. Bojan.

MIGUEL, prudent.
Malgrat la seva claredat de idees i visió de joc, el seu to de veu de baixa intensitat i la amplitut del terreny de joc el va perjudicar de cara a imposar les seves opinions. Va respectar massa els contaris. Xavi.

LU GATES, clarivident
Rebuda com l'estrella del partit pel seu paper com a creadora del Blog, durant el debat va tenir "destellos" de la gran qualitat que atesora amb intel.ligents argumentacions. Iniesta.

LLUIS, desfondat
S'esperava que el seu habitual positivisme el fes el dominador absolut del tema del dia. Ahir però li va faltar preparació fisica per superar l'u contra u i va acabar el partit demanant l'hora i anant cap a casa precipitadament. Ronaldinho.

ISABEL, fogosa
Va mostrar una actitut molt positiva i una alta implicació fins al punt de defensar en solitari el pensament positiu com a auto-engany durant bona part del debat. Va quedar molt satisfeta amb l'aprobació del nom Blogsbury que ella troba molt original. La seva lluita la fa ser Puyol.

PERE, derrotat
No va ser el seu día. No va encertar el tema de discussió, el terreny de joc no estava prou ben acondicionat i va perdre amb contundencia la votació del nom Bloomsbury. Va estar en totes les discussions però amb poca precisió. Ho sentim però va ser Abidal.


PROPERA JORNADA:
2 de Maig. S'esperen voluntaris per tema del dia i terreny de joc (penso que no cal que sigui el mateix).

Mentrestant, ens veiem al BLOG!!!
Pere Wolf

eeeeeeiiiiii!!!!! aquí aquí!!!

Bloomsburyans !!!

Dir-vos que Bloomsbury (nom provisional) ja té lloc on plasmar les grans idees, pensaments, anades d'olla, tonteries, escatologicades (...alguna Miguel, alguna!), tot allò que en surti d'aquestes apasssssionants reunions.

Aviat rebreu tots un mail que us permetrà afegir al blog textos firmats per vosaltres, i a banda, al final de cada text, podeu afegir els comentaris que vulgueu.

..quina raó tens, Pere Wolf, que qui no té res a fer el gat pentina!!!

Lu Gates
..pim pam i un blog!

Acta Reunió 7 Març 2008

Hola companys "bloomsburyans",

Divendres passat 7 DE MARÇ va quedar constituit el Grup de Bloomsbury en una primera reunió no sense dificultats (absencies notables) ni polemiques intenses (el nom mateix del grup va ser molt discutit i sembla que pot ser modificat en la propera reunió).
Així, en un acte solemne, tots els assistents van firmar el "article de diari" origen de la idea (seguint el sugeriment insistent de l'Anna de que fessim "paperassa").
A continuació us relaciono el més rellevant (no us ho prengueu per costum) i disculpeu el to de crònica futbolistica, però el esport tambè es cultura.

PARTICIPANTS > 5
LLuís, Ricard, Eva, Isabel i jo mateix.

TERRENY DE JOC > LA BONA ESTRELLA
Bona opció per la taula rodona, la bona atmosfera, lo suculent dels platets i la paciencia del Saïd a l'hora de tancar.
No cal dir, que degut a la intensitat d'algunes discussions vam cridar l'atenció d'altres taules. Cal destacar una que va quedar molt be: Ramon y cajal

CRONICA:
El dinamisme de la reunió es va mantenir força alt tota la nit, amb interesants propostes i un nivell intelectual més que acceptable tenint en compte les posibilitats existents. Cal esperar, que les próximes incorporacions aportaràn noves visions i noves polèmiques que enriquiràn encara més el debat.
En aquest sentit, s'espera molt de Gemma, qui durant el emails previs a la reunió, va demostrar grans posibilitats dialèctiques. I a qui desde aquestes ratlles aprofitem per felicitar en el seu dia d'aniversari.

1 x 1 (per a les no iniciades: aquesta és la fórmula com la prensa esportiva evalua les actuacions dels jugadors despres d'un partit de futbol).

RICARD, decreixent
Va començar molt actiu i en la fase final va decaure victima del cansanci fisic semanal (ni el xupito final va conseguir rebifarlo). Tot i així pasarà a la historia com qui va aportar el primer tema de discussió al Grup de Bloomsbury. Va vibrar en parlar de la seva nova faceta artística (Jesucrist Superestar i proxim paper estrella a Els Miserables). Se'l entreveu com un element clau al grup.
Va sorpendre el seu grau de defensa del català (lectura sols en català, compra segons l'etiquetatge), moment en que Isabel va lamentar la absencia de Lu per tal de "ambientar" més la discussió (cosa que personalment crec injusta donat el caire sempre constructiu i equilibrat de la masnovina).

EVA, encertada
Se la va veure molt "fresca" durant tota la nit (en el bon sentit de la paraula). Va proposar la idea de comentar llibres o pelicules que previament haguem llegit o vist que va ser molt ben rebuda.
En parlar de saber disfrutar de les coses, va atacar Ricard de no saber disfrutar del moment, i ho va fer amb exemples recents que ell no va poder refutar. El tema va acabar esquitxant als homes en general.

LLUIS, culturetes
Va aportar una visió allunyada de la crispació de parella i una riquesa multi-disciplinar consequencia dels seus amplis contactes i així com dels seus anys d'experiencia als "mass media".
Es va mostrar força motivat i va liderar la proposta de la creació d'un blog d'intercanvi d'opinions tot i que no va saber-la concretar (qui, com, que, ...). Va defensar la reducció de la frequencia de la reunió a un cop cada dos mesos.

ISABEL, contundent
Es va erigir en la principal detractora del nom del grup (victima de les seves mancances amb l'anglès) i vca defensar el nom de "Blogsbury" lligant-ho amb la idea del "blog" a internet en un alarde d'originalitat.
En el tema del día, es va mantenir ferma en la posició de que "no val la pena dedicar una vida a una sola cosa sacrificant tot l'ho altre" parodiant fins i tot la vida de cientifics com Ramon y Cajal per fer-se forta en l'argumentació (cosa que va provocar la rèplica d'en Pere).

PERE, voluntarios
No se'l va veure afectat per el seu fluix poder de convocatoria i va mostrar animat per la posada en marxa del projecte. Va defensar el nom de "Bloomsbury" amb decisió tot i va anar perdent suport progresivament en aquesta tasca.
Va donar la nota cridant l'atenció de les taules contigües en un moment d'exaltació (lamentablement en aquell moment estava mencionant el nom de "Ramon y Cajal" lo que va fer que la escena fos bastant patética i es volgués fondre).

LA ANECDOTA
Finalment, ja fora del recinte, es va comentar la gracieta de buscar un saludo "en clau" entre bloomsburyans que per raons que ara no venen al cas va derivar cap a certs moviments de caire escatologic que estem segurs no seràn del agrat de Miguel.

PROPERA JORNADA: 4 D'ABRIL
Passant al argot politic, desde aqui faig una "crida a la participació".

Buenas noches y buena suerte.
Pere Wolf

Frase del día: "Qui no te res que fer, el gat pentina".

Ja tenim blog Bloomsburyans!!!!